Poesia

Un dia seré mort

i encara serà tarda/ en la pau dels camins

| 11/11/2016 a les 08:06h
Especial: In memoriam
Arxivat a: Biblioteca, poema, Miquel Martí i Pol, poesia
Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març del 1929 a Roda de Ter i va morir l'11 de novembre del 2003 a Vic. Recordem un dels poetes més estimats de Catalunya llegint el poema en què descrivia el dia en què abandonaria el món.
 

Foto: Allison Richards

 
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l’aire
quietament amic,
i en el pas d'aquells homes
que desconec i estimo.
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s'apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o, encara, en un objecte,
el més íntim i car,
o potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d'adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.

(Del llibre Paraules al vent, 1954) 

COMENTARIS

Poema de Joana Raspall després de la mort de Martí Pol
Imma Cauhé, 11/11/2016 a les 21:54
+2
-1
Joana Raspall.
Després d’una meditació, el dia
de la mort de Miquel Martí i Pol.

Als petits de casa

Vosaltres no m’heu deixat que se m’arrapin
les urpades de dol i d’enyorança
que sembren dintre els cors el blat duríssim
de solitud, nodridor de poetes.
Vosaltres heu voltat la meva vida;
com la "or d’ametller que, sota el gebre
d’un hivern resistent, apunta fràgil
el projecte rosat d’una corol·la;
i persisteix, pausadament, i esclata
com una inaturable primavera...
Així, el degotall del vostre riure,
l’esguard joiós i les blanques paraules
mig formulades amb veus cantarines,
m’han fet el món amorós i habitable.
Si m’han nascut a dins brins de poesia,
s’han decantat vers la font d’on rajava,
que sou vosaltres, infants, tots els meus,
els que m’heu fet estimar tots els altres.
I els records foscos i les enyorances,
prou tindré temps de rimar-los quan sigui
al món de quietud i etern silenci,
si, per dissort, alguns no s’esborraren.
2003

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge