Un dia seré mort

Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març del 1929 a Roda de Ter i va morir l’11 de novembre del 2003 a Vic. Recordem un dels poetes més estimats de Catalunya llegint el poema en què descrivia el dia en què abandonaria el món.

Foto: Allison Richards

Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l’aire
quietament amic,
i en el pas d’aquells homes
que desconec i estimo.
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s’apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o, encara, en un objecte,
el més íntim i car,
o potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d’adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.

(Del llibre Paraules al vent, 1954)

Miquel Martí i Pol Poema Poesia

Ara mateix

No esperis dons

Setembre

Solstici

No t’ennueguis amb records

Comentaris

Imma Cauhé novembre 11, 2016 | 21:54

Joana Raspall. Després d’una meditació, el dia de la mort de Miquel Martí i Pol. Als petits de casa Vosaltres no m’heu deixat que se m’arrapin les urpades de dol i d’enyorança que sembren dintre els cors el blat duríssim de solitud, nodridor de poetes. Vosaltres heu voltat la meva vida; com la "or d’ametller que, sota el gebre d’un hivern resistent, apunta fràgil el projecte rosat d’una corol·la; i persisteix, pausadament, i esclata com una inaturable primavera... Així, el degotall del vostre riure, l’esguard joiós i les blanques paraules mig formulades amb veus cantarines, m’han fet el món amorós i habitable. Si m’han nascut a dins brins de poesia, s’han decantat vers la font d’on rajava, que sou vosaltres, infants, tots els meus, els que m’heu fet estimar tots els altres. I els records foscos i les enyorances, prou tindré temps de rimar-los quan sigui al món de quietud i etern silenci, si, per dissort, alguns no s’esborraren. 2003

2

1

Respon