Aquesta és la segona novel.la que llegeixo de l’Elisabeth Strout i reconèixer la seva narrativa minuciosa i poderosa, fresca i visual, ha estat també aquesta vegada un gran plaer. Endinsar-se a Els germans Burgess és similar a veure una comèdia dramàtica estatunidenca de les que a mi em salven dels dies grisos. La novel·la retrata unes vides que podrien semblar clixés, si no fos perquè estan humanament i perfectament articulades: la del germà gran en Jim, advocat defensor a qui tothom coneix gràcies a un judici d’una celebrity que el va portar a la fama, casat amb la Helen, esposa i mare perfecta, amb fills a la universitat i amb un poder adquisitiu molt alt, en Bob, també advocat, també resident a Nova York, divorciat i sense fills, un pèl depressiu, comprensiu, bo i vulnerable, i la Susan, germana bessona d’en Bob, separada i mare soltera d’en Zach, un adolescent solitari i trist que viu silenciosament amb ella a Shirley Falls.
La història arrenca amb un drama legal precisament a mans d’en Zach, que amb una bretolada impròpia d’ell llança un cap de porc congelat dins una mesquita de somalís en ple Ramadà i provoca una allau de desencadenants judicials que faran que els tres germans hagin de connectar les seves vides, tan diferents però en el fons entrellaçades per una necessitat inestable de superar aquell passat marcat per la mort accidental del pare quan ells eren només uns nens.
M’agrada aquesta divisió geogràfica latent que marca la crisi familiar dels Burgess. Originaris de Shirley Falls, un poblet de ficció de Maine, fugen a Nova York, una ciutat amb un ritme i una neutralitat que els ajuda a sobreviure’s a si mateixos. L’autora juga amb destresa a equilibrar els caràcters segons la manca de grandesa de Maine contraposada a l’urbanisme i personalitat de Nova York. Els viatges d’un lloc a l’altre i com aquests alteren el tarannà dels personatges m’ha semblat deliciosament construït i virtuosament encadenat. Strout ens regala un estudi sobre la soledat de les persones de mitjana edat que troben, al bell mig de les seves vides, un lloc privilegiat des d’on encarar-se amb els fantasmes del passat i reinventar-se el seu futur.
Destacable també la subtrama de la història, els prejudicis que afloren contínuament en la cultura nord-americana des dels atemptats de l’11-S, la facilitat amb què jutgem els que són diferents a nosaltres, la por i la ignorància de tot allò que no coneixem, aquí reencarnat amb els immigrants de Somàlia a Maine. Jo diria que l’autora vol anar una mica més enllà, i explicar-nos que tant si ets un advocat d’èxit com un immigrant que no parla l’anglès, la manifestació de certs sentiments com l’orgull, l’enveja, l’amor i la tendresa fa palesa la necessitat universal d’arrelament que tenim com a persones.
Tota aquesta profunditat i complexitat de la trama i les misèries humanes dels seus protagonistes que tant m’ha atrapat, es llegeix amb una fluïdesa extraordinària gràcies a un estil colorista i ric, una habilitat per expressar la ironia magistral, les pinzellades d’humor col·locades just allà on s’ha de dibuixar un somriure i uns diàlegs superbs que evoquen en imatges gairebé cinematogràfiques els records, les preocupacions, les imperfeccions i les contradiccions de tota aquesta col·lecció d’ànimes que circulen pel llibre a mans d’una autora a qui valdrà molt la pensa seguir el rastre.
*La cirereta: “Més tard, assegut a la vora de la finestra, va veure la noia de l’altra banda del carrer movent-se pel seu apartament acollidor amb roba interior i, molt a prop, la parella rentava els plats, tots dos junts, a la seva cuina blanca. Pensava en tota la gent del món que se sentia salvada per una ciutat. Ell n’era un. Per molta foscor que traspués el seu interior, sempre hi havia llums en diferents finestres, i cada llum era com un toc suau a l’espatlla que li deia: Passi el que passi, Bob Burgess, no estàs sol”.
Títol: Els germans Burgess
Autora: Elisabeth Strout
Traductora: Marta Pera Cucurell
Editorial: Edicions 1984
Primera publicació: setembre 2013
ISBN: 978-84-15835-13-4
Pàgines: 379
Preu: 20€
