L'ànima de les coses

La gràcia d'aprendre a viure no és acumular-ho tot, és saber triar

Si no fos

| 13/11/2016 a les 17:01h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Bananas


Com més vius, més espai necessites. L'eslògan, d'una empresa de trasters de lloguer, m'ataca al metro en forma de cartells publicitaris. Se suposa que a mesura que creixem col·leccionem sabates, guitarres, llibres i el que sigui. I, doncs, cada cop ens cal més espai per guardar les nostres possessions. És un bon eslògan, si pretens guanyar-te el pa llogant trasters. Llàstima que sigui fals.

No seré jo qui renegui de les coses. Em direu que les millors coses de la vida no són coses i us donaré la raó, però també hi ha objectes que ens defineixen, que ens fan ser com som. No em fa cosa admetre que certes coses me les estimo més que certes persones.

Tampoc penso renegar de l'espai. Vaig créixer en un pis de Nou Barris de cinquanta metres quadrats, sense balcó ni res, on compartia una habitació molt petita amb el meu germà. Quan els pares van canviar de pis, tenir una cambra pròpia que donava al celobert em va semblar la millor conquesta de l'univers.

L'espai és una necessitat que té poc a veure amb l'edat. O sí, però en una relació inversament proporcional: les criatures en necessiten més, per poder córrer i esbravar-se. I les coses s'acumulen amb els anys, poso el meu armari de roba per testimoni, però fer-se gran té algun avantatge: els nens són acaparadors de mena, mentre que els adults hauríem d'exhibir més criteri per decidir quines coses val la pena conservar. Quines sabates ens tornarem a posar. Quins llibres rellegirem. I quins no.

La gràcia d'aprendre a viure no és acumular-ho tot, és saber triar. Les persones de les quals ens rodegem, per descomptat. Però també les coses que salvaríem d'un hipotètic incendi enfront de les prescindibles. El repte, crec, no és que tothom ens estigui amic, sinó poder ballar fins a la fi de l'amor amb un o dos (o tres o quatre) amics de veritat. L'objectiu no és llogar un traster per encabir-hi andròmines sense ànima, sinó tenir deu o vint (o trenta o quaranta) llibres per endur-nos a la fi del món.
 

COMENTARIS

Fantàstica reflexió
Anònim, 15/11/2016 a les 13:55
+0
-0
Sempre que vaig amb metro m'hi fixo en aquest cartell i sempre em quedo pensant. La teva reflexió s'ajusta a la meva.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un taller de fotografia per a joves
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades
Imatge il·lustrativa
Un espot denuncia en un minut i mig una realitat que a l'estiu es multiplica