Evasions

Regirant armaris

La roba en guaret no és garantia de res, saps de sobres que no existeixes més enllà d'aquest dimarts

Y nos dieron las diez

| 14/11/2016 a les 10:51h
Especial: Evasions
Arxivat a: Cambres pròpies, Evasions
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
Recordes els primers texans que vas tenir. I els primers que et vas comprar amb els diners de les classes particulars. També recordes quan i on et vas regalar uns Levi's i com et vas obligar a dir-te que sí, que es notava tant que eren de marca perquè et quedaven millor que els No-t'hi-fixis de tota la vida. 
 
Rescates de l'altell una caixa plena de pantalons. N'hi ha que t'anaven bé abans dels quatre parts; n'hi ha que no et posaries ni que t'entressin però els guardes per si canviessis de talla i de gust; n'hi ha d'acampanats que podries recuperar, perquè es porten de nou els camals amples que dissimulen cames tortes. Els ferros ortopèdics amb què vas dormir durant tres anys no van fer miracles.
 
Ara baixes a primera línia els vestits d'hivern i deses els d'estiu ben amunt. Ho fas amb recança ­–els mesos freds et podries posar peces fines si optessis pel mètode ceba–, però et cal fer espai a la llana i al cotó gruixut.
 
El ritual et cansa i t'agrada a la vegada. Renoves el contracte a la faldilla vermella de Nova York: l'hivern pinta fosc i hi hauràs d'afegir color. L'anorac estampat deixarà d'estar a l'atur, però s'imposa la jubilació definitiva per al pitxi de pana. Mantens els jerseis blaus a mà: potser els tocarà fer hores extres, per abrigar-te l'angoixa i les pors i el forat de la panxa.
 
La roba en guaret no és garantia de res, saps de sobres que no existeixes més enllà d'aquest dimarts. Però les caixes que barregen nostàlgia i futur et reconforten. Et fan creure que encara hi seràs quan tornin la primavera i les flors i els dies llargs.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

Poesia
Anònim, 16/11/2016 a les 10:07
+4
-0
M´agradat molt i molt. És la sensació d´haver viscut experiències bones i dolentes amb una peça de roba en concret. Per què guardem la roba vella? Per què hi guardem tanta que ja no cap a l´armari? és només per trobar-te-la any rere any per tenir les mateixes sensacions i records? Cal un post sobre la roba dels fills, la que hi guardem encara que s´hi le hem vist posada una vegada. Pero va ocòrrer alguna cosa especial eixe dia...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència