Cinema

Les últimes bombes del pianista

Wladyslaw Szpilman interpreta la peça de Chopin que tocava quan Hitler va ocupar Varsòvia el 1939

| 14/11/2018 a les 19:45h
Especial: In memoriam
Arxivat a: La butaca, pel·lícula, cinema, El pianista
El 15 de novembre del 2002 es va estrenar la pel·lícula El pianista, dirigida per Roman Polanski, amb un argument basat en les memòries del músic jueu Wladyslaw Szpilman (1911-2000). Escoltem com el músic, el 1997 a Varsòvia, va interpretar la mateixa peça que havia tocat a la ràdio el 1939, quan Hitler va arrabassar la veu, la música i la vida d'un poble.


Nascut el 1911 a Polònia, d'adolescent Wladyslaw Szpilman va viure a Berlín, on va estudiar a l'Acadèmia d'Arts. Després va tornar a Varsòvia, on la seva popularitat com a pianista anava creixent: treballava tocant en directe a la ràdio. L'1 de setembre del 1939 va arribar l'atac de Hitler. Si el músic no abandonava les tecles era perquè aquella normalitat esquerdada no es trenqués del tot. I per cuidar els ànims d'uns soldats que lluitaven contra un exèrcit més potent.

«Vaig tocar davant del micròfon per última vegada el 23 de setembre. Ni tan sols sé com vaig arribar a l'emissora aquell dia. Corria de l'entrada d'un edifici a la de l'altre. M'amagava i tornava a sortir corrents cap al carrer quan creia que no sentia xiular les bombes a prop. En el meu últim dia de ràdio, estava fent un recital de Chopin. Va ser l'última emissió de música en directe des de Varsòvia. Mentre tocava, tota l'estona estaven explotant bombes a prop de l'emissora i s'incendiaven edificis molt propers a nosaltres». Ho explicava a la seva biografia El pianista del gueto de Varsòvia (Empúries).

Una hora més tard les bombes nazis van destruir la font d'emissió i la Ràdio de Varsòvia va estar tancada durant sis anys. El 12 d'octubre del 1940, els nazis van anunciar la creació d'un gueto a la ciutat: una sèrie de barris tancats per un mur, on viurien reclosos els jueus. On arribarien a morir de tifus cinc mil persones al mes. Szpilman va aconseguir treballar com a músic en bars del gueto. El 16 d'agost del 1942 el van evacuar amb la família cap als camps d'extermini. Però un cop al tren, un policia el va salvar. Mai més tornaria a veure els seus.

COMENTARIS

Musica
Cambrilenca, 16/11/2016 a les 00:49
+2
-0
Magnifica pelicula i no menys magnific aquest nocturn de Chopin, tocat també magnificament.cuan tot es negre, pler de por i d'horror, suposo que la música es l'única cosa que et pot fer somniar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
L'il·lusionista omplirà de màgia l'escenari Brossa fins que arribin els Reis
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat sobre aprendre a desprendre's de les coses
Imatge il·lustrativa
Una animació ens anima a treure'ns les manies per acceptar-nos com som