Quan fas medicina, estudies durant molts anys. Et trobes buscant feina quan ja en tens trenta. Has de fer moltes coses i fer-les molt bé, són un munt de pressions. Tothom et demana temps, arribes tard a tot arreu perquè vas atabalada. Treballes moltes hores i al mateix temps et demanen que publiquis, que investiguis, que ho petis.
He acabat l’especialització de cirurgia general. Necessitava fer alguna cosa diferent. I vaig començar a dibuixar, obrint un compte de Facebook i una pàgina. Signo com a Marylou i la noia de la historieta té per nom Thegirlwhosalwayslate. Els faig sempre a mà, a casa, a cafeteries. Quan m’hi poso em van venint les idees. Ric de mi mateixa, perquè sempre arribo tard als llocs (és un punt feble que tinc), però sé que també es tracta de dir que tampoc és tan greu. Els tardons som optimistes, perquè pensem que podem fer més coses de les que realment podem fer.
1. La vida és curta i no tinc temps de fer-ho tot.
Vull entrenar per córrer una marató, aprendre idiomes, fer un màster, ser una estrella del rock i a més haig de currar i fer mil milions de feines de casa, papers, tirar currículums, anar al gimnàs, tenir amics, practicar amb la guitarra… no tinc temps!
I si simplement vius?
Marylou
2. Avui tampoc l’atrapo…
Marylou
3. El recurs més preat que tenim és el temps.
Socors! M’ofego!
Marylou
4. Necessito un despertador que m’aixequi (a petons).
Ets un pesat…
Marylou
5. Quan de cop decideix que avui ho aconseguirà… serà puntual sigui com sigui.
Històries de dilluns.
Marylou
6. Què fas aquí dalt perdent el temps?
Puja.
Oh. 
Marylou
9.
Marylou
10. Ja estic cansat de tant tic-tac.
Marylou
11. És temps d’estimar-te una mica més.
Una miqueta.
Marylou
12. On van els desitjos que no es compleixen?
Marylou
13. Sé que el temps em donarà la raó.
(O potser no…).
Marylou
14. Corre!
Però explica’m per què correm!
No hi ha temps, fem tard a viure! Corre!
Marylou
