Coses així

No cal saber què dir

La teva tristesa és teva i no vols ni pots estar alegre per decret

Si no fos

| 20/11/2016 a les 04:55h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Aftab Uzzaman


Quan passes per un d'aquells sotracs vitals que no desitjaries ni al teu pitjor enemic –o sí, però només a ell–, la gent que t'envolta pateix els efectes col·laterals del terratrèmol i se sent obligada a dir-te alguna cosa. A part dels qui opten per fugir ben lluny, no fos cas que els enxampés una rèplica del sisme i s'esfondressin al teu costat, topes amb tres menes de reaccions.

La reacció del conegut que et diu que no n'hi ha per tant, que hi ha mals més dolorosos, perquè almenys tu tens feina o tens casa o tens salut o tens algú que t'estima o no vius al Tercer Món. Li respondries que fa bé de recordar-te que no ets la persona més desgraciada del planeta, però que la teva tristesa és teva i no vols ni pots estar alegre per decret. Et dol i et crema, però en el fons saps que aquesta pena és bonica i és tot el que tens.

La reacció del col·lega que mig t'ordena que no et rendeixis, que ets al ball i has de ballar, que ara et toca estar al dos-cents per cent. Amunt i crits, pit i collons, coses així. Li diries que no es preocupi, que no penses pas tirar la tovallola: no en tens cap de recanvi i de tant en tant t'has d'eixugar les llàgrimes si no vols plorar sobre mullat. I que ballar t'agrada més aviat poc, encara ha d'arribar el dia que trepitgis una discoteca, però que has entès la metàfora i et mouràs al ritme de la música, ves quin remei. Malgrat la boira, cal caminar.

La reacció de l'amic que t'envia un bon dia cada matí o simplement et fa saber que pensa en tu però no troba les paraules que potser podrien ajudar-te. No li agrairàs mai prou, a aquest bon amic –solen ser dos o tres o quatre o cinc–, que et faci adonar que poques frases consolen tant com un sóc aquí o un no sé què dir.

COMENTARIS

Tard o d'hora, sempre arriva
Anònim, 20/11/2016 a les 21:57
+17
-0
Perfecta descripció
No puc consolar-te
Anònim, 20/11/2016 a les 21:58
Interessant
+52
-0
M'agradria dir-te que ho sento, que em sap greu veure't patir, que entenc el que estas passant i que no té nom.....Vull que sàpigues simplement que penso en tu, que formes part del meu dia a dia, i que sóc al teu costat pel que vulguis....
Això diu un amic.
Molt bona reflexió
Anònim, 20/11/2016 a les 22:06
+9
-3
Una molt bona reflexió. Gràcies per expressar el que sovint penso quant et trobes en aquests entrebancs de la vida.
Així és
Gerardet, 20/11/2016 a les 22:09
+14
-1
Què identificada m'he sentit. Així és. Tinc dret a estar trista i no alegre per decret. I si, tinc 4 amics , amigues del tercer grup. Gràcies Eva per recordar-me la importància d'aquestes 4 persones a la meva vida.
Es veritat
Yoli, 20/11/2016 a les 22:32
+10
-2
M'identifico profundament en el teu escrit. Suposo que ningú es pot posar dins la pell d'unaltra persona i pensar, sentir, viure i fluir com l'altre i per mes coses que volguem dir-li per animar-lo, mai ho aconseguirem perquè es un mateix que ha de païr la situació i fer-se-la seva de la millor Mantra que pugui. Aquí si què no hi ha cap norma, sols ganes i acceptar per tal de tornar a viure.
No cal saber què dir
Anels, 20/11/2016 a les 22:34
+17
-0
Si. Quan no sap què dir, quan sents que et compren, quan et mira als ulls, quan t'apreta la ma, quan et somriu i quan calla però hi és. Prens conciència de la fortuna de tenir un amic/amiga.
El sentiment esdevingut paraula
Imma Folch Montori, 20/11/2016 a les 23:47
Interessant
+59
-1
Gràcies Eva, per fer públic el sentiment que tantes i tants de nosaltres sentim. T’agraeixo veure escrits els meus pensaments, la meva impotència front la buidor de manca de paraules, o front la llista de consells d’aquell col•lega que havent canviat de rang, es creu en el dret d’aconsellar-te i jutjar-te si no segueixes els seus consells.
I aprofito l’ocasió per agrair a tots els que HI SÓN, als que malgrat tot, no et deixen mai:
-a aquell amic que ha aparegut perquè sap que et pot entendre
-a aquell amic que intueix la grandària del teu patiment pel dolor que transpires
-al col•lega que des de la distància et fa sentir en Pau en el que estàs Vivint
-i sobretot, als que jo anomeno “incondicionals”: els que “només” saben dir: “Sóc aquí pel que calgui”.
No cal que saber que dir
Anònim Neus , 20/11/2016 a les 23:56
+8
-3
Un abrazo muy, muy fuerte es suficiente , para decirlo todo.
Bona nit!
Anònim, 21/11/2016 a les 00:50
+2
-1
Bona nit!
Identificada amb l' escrit
Anònim, 21/11/2016 a les 18:08
+1
-2
Es tal i com ho has escrit... hem sento totalment identificada.... pero de vegades les paraules no fa falta.... les abraçades q he rebut aquests dies... depenent de l' intensitat q te les donen son sense paraules no fa falta dir res mes.... pero l' escrit es autentic... i taant real....
identificada
Anònim, 21/11/2016 a les 21:11
+0
-1
De vegades hem sento aixi
Sentir que no pots mes
Noieta sommiadora, 21/11/2016 a les 22:23
+0
-0
De vegades sens un ofec...i voldries sortir correns i no mirar enrera... anar perseguint un somni que veus que s'escapa entre els dits...qui ho diria !!! Doncs passa i cal aprofitar-ho...llençat cada instant es unic i sera irrepetible
En temps difícils
josepa C, 21/11/2016 a les 22:58
+1
-0
Ha estat una oportunitat per redescubrir les poques amigues i amics, perque quan et passen aquestes situacions es clarifiquen els panorames encara que no es resolguin les situacions
Encertada reflexió
Anònim , 22/11/2016 a les 00:46
+3
-0
Gran reflexió per aprendre a valorar la importància de saber estar a prop sense invair. Acompanyar respectant i acceptant el dolor; que per molt indesitjable que sigui en ocasions és inevitable i cal patir-lo. Llavors només necessitem sentir l'amor i la comprensió; sense consells, ni preguntes ni judicis, només acceptació d'aquella tristesa que no podem ni hem d'obviar.
Una mare i avia com moltes
Anònim, 22/11/2016 a les 09:22
+2
-0
Ostres que bé que van aquest escrits, perque de vegades no sabem com expresar el que sentim, per desgracia e tingut que perdre un fill per saber qui eran els meus amics/ amigues,i en tinc dels tres exemples, els qie pensabe qie eran els millors...an volat no fos cas que els toques, altres 6o7 no amb falten ni un dia, i als que e retrobat despres de molts anys, no amb falta un bon dia o el bona nit!!! Gracies per tot!
no cal saber que dir
Anònim, 23/11/2016 a les 11:57
+1
-0
Només puc enviarte una abraçada i romandre en silenci una estona pensant en tu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida