Just en el moment
en què l’avió anava caient sense control
i la gent xisclava
em va venir a la ment
aquell clotet que et surt rient
i la llargada infinita del teu coll.
Els arbres s’anaven acostant
ràpidament per la finestreta
i encara que sembli inversemblant
no estava trist havent tastat els teus petons
tot i el fum sortint dels alerons.
Just abans del cop
damunt d’un camp de gira-sols
i encapçalar demà les portades
un fort cop de vent va redreçar-nos bruscament
i el capità ens va saludar per l’intèrfon.
Sonaven ben lluny com de costum
absurdament les ambulàncies
i encara que sembli inversemblant,
l’endemà ja me n’havia oblidat
del que val la pena de veritat.
