El dia que

La primera condemna

La P. devia pensar que renyant-me a mi ens donava una lliçó a tots

Vaig fer plorar la mare

Especial: El dia que
Arxivat a: Cambres pròpies, El dia que
Imatge il·lustrativa
Cristina Losantos
Els Esquirols havíem anat d'excursió a la granja. La pagesa –amb una bata de quadres, un accent estrany i alguns pèls al bigoti– ens va fer gràcia o por o mitja gràcia i mitja por. Ens en vam riure. Jo, també, però no més que els altres. Suposo que m'hi vaig afegir per sentir-me com els altres. Vam assenyalar la dona amb el dit com si no la tinguéssim davant. Vull creure que ho fèiem sense malícia, teníem cinc anys.
 
Vaig ser una nena molt bona nena i molt aplicada. Ridículament bona nena i ridículament aplicada. Ja era bona nena llavors, a la classe dels Esquirols. La P. devia pensar que renyant-me a mi ens donava una lliçó a tots i va optar per personalitzar la condemna. Perquè va ser això: una condemna. Quan la pagesa es va allunyar, la P. em va mirar i va exclamar: "Evapiquer, ets la persona més mal educada del món".
 
No sé quant de temps vaig carregar el pes d'haver escoltat que no hi havia ningú al món –cap home ni cap dona, cap nen ni cap nena– més mal educat que jo. Quaranta anys després, una psicòloga em va fer veure que una mestra no ha de penjar etiquetes, i menys a una nena de cinc anys. Però havien passat quatre dècades i jo era allà, a la consulta de l'Eugènia, explicant-li que tenia l'autoestima sota terra i recordant aquella excursió amb l'escola.
 
A cinquè de primària vaig tornar a tenir la mateixa mestra. Ja no ens dèiem Esquirols sinó Espiadimonis. Un dia, a l'hora de naturals, estudiàvem el cos humà i ens vam pesar i medir. Només dues nenes pesaven tant com jo. La P. ho va justificar així davant de tothom: "L'Ariadna i la Judit pesen trenta-cinc quilos perquè són altes, i l'Evapiquer perquè està pleneta". Si no em va provocar una anorèxia és perquè la paraulota encara no s'havia inventat.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

Insults indirectes
Anònim, 22/11/2016 a les 22:49
+11
-0
Quina gran veritat!
Trobo que els mateixos mestres no paraven compte de la gran influència que podien tindre els seus insults indirectes.
Com si fos jo
Anna T., 22/11/2016 a les 23:04
+7
-0
També era extremadament bona, també extremadament aplicada, també vaig tenir un càstig exemplar. El pecat, menjar xiclet a classe, la condemna, lluïr tota una classe sencera el xiclet sobre el nas, havent fet una volta d'honor perquè tothom em pogués contemplar. Cruel, molt cruel,...eh Hermínia?
Condemna
[email protected], 22/11/2016 a les 23:35
+0
-0
La mala costum de no parar a pensar abans de parlar, siguis qui siguis!
M'ha agradat molt.
La majoria ens hem senti algún comentari d'aquest tipus en algún moment de les nostres vides.

Educació emocional
Anònim, 23/11/2016 a les 00:19
+19
-0
La formació d'un mestre -abans que la de didàctica de matemàtiques, la llengua, les naturals,...- hauria de començar per l'educació emocional, pero de debò. Res de paripés. És imprescindible formar mestres tolerables, pacients i capaços d'empatitzar. A primer de primària la meva mestra va arribar a dir als meus pares que no valia per res, que era un inepte pels estudis. Aquella mestre em va fer els dos primers cursos de primària terribles. A primer d'ESO, la professora de religió -de què havia de ser, sinó-, em va dir que recollís un paper que va llençar un company al terre perquè "havia de fer esport, que estava massa gràs". En una altra ocasió, va cridar devant de tota la classe: S., avui pel que veig no t'has près la teva medicació, oi? Estàs insuportable! Tampoc em deixava llegir a classe perquè no ho feia com els demés i "li resultava pesat per a la seva oïda",...
És intolerable que un mestre/professor es permeti el luxe d'afegir etiquetes als seus alumnes. Ho és encara més, atrevir-se a jutjar a un alumne, que potser, amb només 7 anys, ha d'estar sol a casa fins les 3 de la matinada perquè el pare està a un bar i la mare(...). O sense anar tan lluny, jutjar a un nen que té TDAH o dislèxia i que no té les mateixes falicitats que el seu company de taula. O criminalitzar al nen raret perquè és diferent als seus companys...
Cada persona, amaga al seu interior una història diferent i en cap cas es pot jutjar sense abans saber com es camina sobre les sabates d'aquesta. Un mestre hauria de donar exemple del que és ser humà. Hi n'hi ha molts que a més de no donar-lo, contribueixen a la deshumanització.
...
Anònim, 23/11/2016 a les 08:59
+5
-0
Quina mala P.
retratada
montsecc, 23/11/2016 a les 11:07
+2
-0
M'he sentit literalment retratada. I quina feinada dona desprendre's de les culpes provocades per les etiquetes q ens van penjar de petits. I quina joia dona descubrir el que som de veritat!!!!
Il.lusió
Dussa, 23/11/2016 a les 13:52
+3
-0
A mi m'agradava molt jugar a futbol i un dia va venir una monja em va pendre la pilota i em va dir, per les nenes jugar al futbol és dolent.
Ara tinc 51 anys i segueixo jugant a futbol, però mai m'he oblidat d'aquell comentari.
Intolerable!!
Periz , 23/11/2016 a les 15:38
+2
-0
És intolerable que un mestre o un professor, etiqueti a un alumne. Un mestre o un professor, no està per enfonsar als alumnes, sinó per ajudar-los a créixer sense coaccions ni insults. Igual, aquesta professora es debia pensar que t'estava ajudant a créixer. Debia tindre els conceptes equivocats o debia treure's el títol en una tómbola, perquè no és normal. Gens ni mica.
A mi em va passar el mateix...
Leni Montiel , 23/11/2016 a les 17:21
+3
-0
A mi em van prohibir cantar a la coral del poble. Es veu que ho feia tan malament...
I mira, no he cantat mai més!
Al curs d'en Carles vaig escriure el meu trauma particular:


Renoi
Teresa Costa-Gramunt, 23/11/2016 a les 18:18
+0
-0
Renoi amb la senyoreta P.
Un zero en intel.ligència emocional.
Anormal
Pippi, 23/11/2016 a les 21:39
+2
-0
7è i 8è de basica amb la mateixa monja i tutora, han marcat la meva vida, veure en l informe de final de curs, escrit,
Personalitat : anormal
Dir me: cara bruta, potes d aguila i ets molt maca pero tonta ,era del tot habitual.
Superar la timidesa i baixa autoestima m ha costat molt de temps, és una cicatriu que de tant en tant , quan hi ha canvi de temps la noto.
Tambe he d agrair als mestres que m han aportat infinitat de bones coses.

Però ,realment no tothom es mareix dir se mestre.

La Dolors
Anònim, 23/11/2016 a les 22:00
+1
-0
A mi una profe va intentar fer-me nentejar la taula (vaig pintar una ratlleta) amb la llengua, davant de tothom... I no era na monja...
pipa
Anònim, 23/11/2016 a les 22:04
+0
-0
Quan era molt petita, recordo que era al principi d'anar a escola, una mestra me va pigar una bufetada per fer pipa (xuclar el dit). Vaig quedar esglaiada. Mai ho vaig entendre, mai ho vaig oblidar. A ella, tampoc.
Sóc mestra, mare i s'avia: mai li faria això a un nen, i menys a un alumne.
Tinc 59 anys i mai ho he oblidat.

Bones les teves paraules, Eva!!!. Endavant!!!
La P
Uska Ballester , 23/11/2016 a les 22:28
+1
-0
La P que em va tocar era acompanyant del bus escolar. Quan m'enfilava a l'autocar, cada matí, el seu bon dia era un "Ja ha arribat la vomitona" i, enlloc de fer-me seure en un dels seients de l'autocar com la resta d'infants, em feia seure a terra, als esglaons de la porta del darrere del vehicle.
Jo buidava l'esmorzar, cada matí.
Durant molts anys he detestat els autocars. Abans d'iniciar el viatge ja se'm regirava l'estómac.
Diguem que hi he fet les paus (amb la P, no. No em mereix cap simpatia)
Ara quan viatjo en autocar procuro seure endavant, mirar endavant, deixar volar la imaginació... m'invento contes.
I no em marejo.
Vot de confiança
Anònim, 24/11/2016 a les 00:41
+2
-0
És evident que la Influència de mestres, educadors i professor és molt més important del que sovint ens creiem. De totes maneres m'agradaria donar un vot de confiança a totes aquelles persones que dediquen la seva vida a l'educació i ho fan perquè hi creuen. Hi ha molts mestres que no fan les coses bé, però d'altres que s'hi deixen la pell minut a minut, i que són molt conscient de les implicacions de la seva tasca.
Monges i derivats
Anònim, 24/11/2016 a les 12:33
+1
-0
Sent molt tímida molt tímida i per mi ser a classe era tot un repte, un dia una mestte no monja em diu: sembles un misto apagat ! Davant de tota la clase es clar !
Quan hi penso encara sento la vergonya que vaig sentir aquell moment, tinc 59 anys
Proposta per a crear consciència
Eulàlia Pagès, 25/11/2016 a les 11:20
+3
-0
Proposo que es faci un recull de totes les vivències reals que han hagut de patir moltes persones a les escoles per part dels mestres i professors i se'n facin videoclips. Un cop fet, que es passin als futurs mestres estudiants de magisteri com a mostra i exemple del que no s'ha de fer als alumnes.
Sobretot explicar al primer pla que totes les històries estan basades en experiències reals, encara que els vídeos siguin protagonitzats per actors.
sobrepes no exagerat
Dona , 28/11/2016 a les 11:12
+0
-0
No saps com t'entenc, a l'escola ho vaig passar malament per ser la grassoneta, comentaris del mestre " Estàs molt grassoneta per l'edat que tens " La paraula no era grassoneta era gorda . Mai em va felicitar oer les exelents notes que treia. En fi... en tinc 61 i segueixo acomplexada per el meu sobrepes.
en avant la musique
glòria olivella, 30/11/2016 a les 08:44
+1
-0
Aquí un altre exemple de bona nena aplicada. I si no em donaven el prix d'excellence a final de curs? Ai, quin patir cada any.
El primer plaer del mestre és estimar. I si estimes, no fas aquestes bestieses. I si un dia t'equivoques, demanes perdó als esquirols i als espiadimonis. que tampoc costa tant.
Evapiquer-gens-pleneta-i-ben-educada: estima't que tu vals molt.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural dedica una jornada a l'ecologisme
Imatge il·lustrativa
El Macba proposa una jornada plena d'activitats familiars
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició monogràfica a l'artista barceloní
Imatge il·lustrativa
El festival literari celebra la sisena edició a Girona i Olot amb escriptors d'arreu del món
Imatge il·lustrativa
El festival Kosmopolis reunirà més de 130 autors en la seva desena edició
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra l'amor que fa mal
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir de «La Quinzena metropolitana de dansa»
Imatge il·lustrativa
El nazisme sobreviu al Teatre Lliure amb l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard