Vida
porta’m aire net,
que faci bo,
porta’m aire net.
Ànima de corall, Guillem Ramisa.
Foto: Daniel Horacio Agostini
Quan segui a la punta del llit. I no sàpiga si començar el dia amb el peu dret o amb l’esquerre. I se’m faci etern el camí cap a l’aigua que em desvetlla.
Vida, obre’m la finestra de bat a bat i no te n’estiguis de dir-me: mira quin cel més blau fa avui. Aparta’m amb la mà les cortines i les persianes i les lleganyes. Perquè entri l’aire nou i el respirem a poc a poc, com es respiren les coses que just comencen. Toca’m i cura’m, i despulla allò que no vull ser. Que se’m netegin els ulls i l’ànima. Que vull sentir com torna a fer bo per dins. I que a fora el món em digui: vine, que també tinc un lloc per a tu.
M’aixecaré del cantó on s’acaben els llençols. I tant se val si el terra em glaça el peu dret o l’esquerre: a dins duré i cuidaré una mica del sol que m’has tornat.
0
0
