Tast editorial

La mare incòmoda

Em sembla que soc incompetent, que educo de qualsevol manera, que parlo poc

| 06/04/2017 a les 11:18h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, reflexió, Marisa Madieri
La crítica italiana ha definit el relat-diari Verd aigua (Editorial minúscula) com un petit clàssic contemporani. Marisa Madieri s'apropa al passat i a la incertesa del futur amb una actitud valenta, honesta i generosa davant la vida. En llegim un fragment que també és una reflexió plena de franquesa sobre el fet de ser mare.
 

Foto: Mister G.C.


21 de març del 1982
 
Avui estic en desacord amb mi mateixa i voldria poder apartar-me de mi. Els he fallat als meus fills, els he fet sentir malament amb un atac d’impacient i agressiva estupidesa. De vegades el vent de la gràcia bufa tan lluny de nosaltres que ens tornem dolents i obtusos fins i tot amb les persones que més estimem.
 
No he amagat que em sentia avergonyida i ja m’han perdonat. Sovint els fills saben ser molt més comprensius i madurs que els seus pares.
 
De vegades em sento incòmoda en el paper de mare, em sembla que soc incompetent, que educo de qualsevol manera, que parlo poc, que deixo que s’escapin debades els anys i dies preciosos de convivència amb els meus fills, que ara ja són tan grans. Me’ls miro i els trobo agradables i macos i penso en el buit que deixaran a casa meva quan se’n vagin. Me’ls miro i em segueixen semblant indefensos i voldria acceptar a sobre meu la càrrega de dolor que la vida els reserva a ells, com a tots. Em sento d’alguna manera responsable de la seva felicitat i em demano si han rebut les armes i els instruments necessaris per fer eleccions conscients, per ser ferms en les proves, forts en les decepcions, generosos en l’èxit, per estimar i viure en el significat.


 




Verd aigua


© Maria Madieri
© de la traducció: Marta Hernández Pibernat
© Editorial minúscula, 2010

COMENTARIS

Mala mare?
Anònim, 25/11/2016 a les 20:16
+0
-0
Llegint aquest article, són paraules q vaig dir no fa gaires dies, em sento malament perquè no he pogut està pel meu fill, primer la feina i ara que casi no el veig perquè està a Anglaterra em fa sentir culpable...
Quanta raó!!!
Anònim, 26/11/2016 a les 09:52
+0
-0
Llegint aquest text, sento les meves reflexions interiors. Jo encara en tinc algun de petit... intentar esmenar-ho és un repte que em proposo, tot i que ser que d'aquí a uns dies tornaré a llegir el text i em sentiré igual. Per què? 😢

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a deixar de banda els prejudicis
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens recorda què vol dir la paraula inclusió
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a gaudir de la vida com si encara fóssim nens
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent