Coses així

Abans que el silenci et mati

Perquè no saps què tens ni què fas ni què vols ni si tot plegat és culpa teva

Abans d'ofegar-me

| 26/11/2016 a les 21:02h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, violència de gènere, escriptura, coses així

Foto: Johnny Silvercloud


T'ataquen les ganes d'escriure. Només et cal tenir una cosa a dir i dir-la. Un què i un com. I una mirada crítica que ara no tens, perquè la urgència de deixar-ho dit pot més que tot.
 
Escrius. A consciència. Com si t'anés la vida en cada paraula, en cada decisió estilística. T'agrada, et notes inspirada, és ben bé el que volies dir. No en trauries ni una coma. D'aquí a una estona constataràs que no n'hi ha per tant, que aquesta frase és massa enrevessada, que podries haver començat pel final, que el primer paràgraf és un preàmbul sobrer. Però això serà d'aquí a una estona, quan te n'hagis separat una mica.
 
Demà o demà passat rellegiràs el text d'avui des de la distància justa i potser –tant de bo– encara t'agradarà. N'aprofitaràs els trossos salvables i t'abocaràs a reescriure'l, podant aquí i plantant allà. Però també pot passar que no l'entenguis ni tu. Que hi vegis tantes esquerdes que prefereixis estripar la pàgina i començar un text nou.
 
T'ataquen les ganes d'enamorar-te. Només et cal un seductor de manual disposat a encetar una història. Si té defectes grossos, tampoc els veuràs: la urgència de saber-te amb parella pot més que tot.
 
T'enamores. Fins a les pestanyes. Com si t'hi anés la vida en cada petó, en cada què-faria-sense-tu. T'agrada, et notes estimada, és ben bé el que volies viure. Un amor de pel·lícula. D'aquí a un temps constataràs que no tot són flors i violes, que sota la platja també hi ha llambordes, que almenys els altres nòvios no t'havien fet mai por. Però això serà d'aquí a unes setmanes o uns mesos, quan deixis d'estar-hi tan a prop.
 
Demà passat o l'any que ve revisaràs a vista d'ocell el niu que heu construït i potser –tant de bo– encara t'agradarà. Et fixaràs en les parts bones i t'abocaràs a mimar-les: els jardins s'han de regar perquè creixin sans. Però també pot passar que provis de distanciar-te'n i no te'n surtis. Perquè una força misteriosa et reté atrapada i t'impedeix veure'n la cara fosca. Perquè no saps què tens ni què fas ni què vols ni si tot plegat és culpa teva. Perquè l'angoixa t'ofega i no pots respirar. Perquè no era amor, era un forat negre.
 
Companya desconeguda: escolta'm abans que et tallin les orelles, abans de trencar-te en mil bocins, abans que el silenci et mati. O escolta els teus pares, els teus amics, els qui t'estimen de veritat. Per més que et costi de creure, per més que tanquis els ulls a l'evidència, s'imposa passar pàgina i enamorar-te de nou. De tu mateixa, aquesta vegada.
 
I després ho escrius, si et ve de gust.
 

COMENTARIS

Nosaltres
Anna B, 27/11/2016 a les 21:56
+19
-0
Enamorar-nos de nosaltres mateixes és el més meravellós que podem fer, sobretot després d'evocar l'ànima sobre algú altre i estar a punt de quedar-nos buides
Jo
Lit, 28/11/2016 a les 14:28
+7
-0
Un cop has donat tot per algú. Has estimat fins gairebé perdre la salut, veus les orelles al llop, te n'ensurts i tornes a caminar; el millor que he pogut fer és tornar a ser jo, reconèixer-me al mirall, tindre vitalitat, estimar-me per sobre de tot i de tothom i ara, jo la Lit, estic totalment enamorada de mi mateixa! (I pensar com em vaig arribar a odiar...)
Dolça Eva
Anònim, 01/12/2016 a les 11:42
+0
-0
Les teves paraules em són tan familiars que fins i tot em cremen. Visc entre la felicitat d'un nou amor i el dolor que em persegueix. Un dolor profund, ranci, ple d'odi i enyorança. Ple de rancúnia i retrets pels sacrificis que només jo vaig fer. He après que hi ha un tros del meu cor que es mantindrà així per sempre. M'imagino un bocinet negre i podrit. Segur que fa pudor i m'intoxica diàriament. Les paraules les escric a una línia de whatsapp, les llegeixo, respiro profundament i les elimino. Penso que no es mereix ni una frase més, cap representació de mi. Crec que el seu cor també té un bocinet podrit que es pregunta com estic, que vol saber de mi, que carrega amb la culpa d'haver-me ferit de mort. Un t'estimo sincer no es pot oblidar mai, encara que perdi el seu significat, allò que de sobte va desaparèixer en ell, el temps m'ho ha robat a mi, les llàgrimes han estat el millor filtre. I dic robat perquè jo sí que l'hagués mantingut viu fins l'últim dia de la meva existència. Ell no és ell, ell és la meva idealització d'ell, i desgraciadament el vaig imaginar perfecte quan la realitat només projectava imperfeccions que no veia. L'amor ens fa tan cecs com indefensos. El nou amor m'ha reactivat el cor, i l'altra part , que és molt més gran i es va omplint d'il·lusió, batega amb força. Tanmateix, sento la pressió que m'ofega, la meva malaltia terminal, com el meu cap em recorda el seu nom, com el bocinet podrit, a voltes, em guanya la partida. I no és dolent, sóc prou forta per conviure amb aquest sentiment, encara que m'acompanyi la resta de la meva vida. I t'explico tot això, dolça Eva, perquè crec que a voltes no has d'escoltar a ningú, que simplement t'has de trencar en mil bocinets per reconstruir-te, i encara que hi hagi alguna peça que mai no torni a encaixar podràs tornar a viure l'amor. El procés em va donar molta fortalesa i el coratge suficient per mai no acabar d'enviar-li el missatge, ell que és dèbil, ja en té prou amb el seu bocinet de cor podrit, que de ben segur li recorda sovint el meu nom.
S. O. S
Perduda , 01/12/2016 a les 21:43
+1
-0
Estic en una situació així, no sé com sortir-ne, no tinc pares per desgràcia i ja he perdut sis kilos en pocs dies. Sento com em consumeixo i no tinc forces.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència