Foto: Hernán Piñera
Als descosits del temps
només roman l’ara:
aquesta engruna que ja no és,
que passa i retopa,
que fa estremir
de tan temible i fugaç.
Només ets la veu que ressona
en uns ulls que et miren
sense saber l’infinit.
Un gest menut
on no calen paraules
i on tot és perdurable
com ho són el dubte i la raó,
com ser-te part de la vida,
com una victòria
que saps que serà impossible.
Com si fossis un déu
i els dits toquessin l’etern
de tota una història,
de tot un poble,
de tota l’anatomia,
tan plena de tu, bategant,
a la vora dels somnis.
Big Bang Llàtzer
© Esteve Plantada
© Lleonard Muntaner Editor, 2016
