Nelson Mandela va néixer el 18 de juliol a Sud-àfrica i hi va morir el 5 de desembre del 2013. Va ser detingut i condemnat a cinc anys de presó per abandonar il·legalment el país i incitar a la vaga. Setmanes després, les autoritats van desmantellar el centre d’operacions del CNA (Centre Nacional Africà), des d’on actuava clandestinament, i va començar el Judici de Rivonia. La sentència va glaçar: el 12 de juny de 1964 va ser condemnat a cadena perpètua per sabotatge i conspiració.
El camí cap a l’allibement va ser llarg i difícil, no va arribar fins al 1990. Tot i això, els principis els va mantenir ferms. En el judici ho va deixar ben clar: “He dedicat tota la meva vida a lluitar pels africans. He lluitat contra la dominació blanca i també contra la negra. Defenso l’ideal d’una societat lliure i democràtica. Per aquest ideal estic disposat a morir”. Recordem el Nobel de la pau i símbol de lluita contra l’Apartheid llegint-ne una carta que va enviar des de les reixes a la seva filla.
Foto: Foto: Hulton-Deutsch CollectionCorbis
1 de març de 1971
Estimada,
El divendres 5 de febrer d’aquest any vas fer 12 anys i al gener et vaig enviar una targeta en què hi havia la meva felicitació i els bons desitjos. La vas rebre? Ho torno a dir: moltes felicitats.
No és fàcil per a mi creure que la Zenani, que només era un nadó l’última vegada que la vaig veure, ara és una noia gran que va a l’Standard V, a l’internat, i aprèn assignatures que jo mai vaig aprendre a l’escola, com francès, física o matemàtiques. Encara recordo clarament la nit en què vas néixer el 1959. El 4 de febrer d’aquell any, vaig tornar a casa molt tard i vaig trobar que la mare estava molt inquieta. Em vaig afanyar a buscar la tieta Phyllis Mzaidume, i els dos vam conduir la mare cap a l’Hospital Baragwanath. Hi va haver una coincidència remarcable. La tieta Phyllis va néixer el 5 de febrer i en el nostre camí cap a Bara ella esperava que tu nasquessis el mateix dia, i és exactament el que va passar. Quan va tenir la notícia de la teva arribada, ella va ser tan feliç com si t’hagués creat.
El teu naixement va ser un gran alleujament per a nosaltres. Només tres mesos abans, la mare havia passat quinze dies a la presó en circumstàncies que eren perilloses per a una persona en la seva condició. No sabíem quin mal et podria haver fet a tu i a la teva salut, i ens va fer feliços ser beneïts amb una filla sana i bonica. Entens que gairebé vas néixer a la presó? No gaire gent ha tingut la teva experiència d’haver estar entre reixes abans de néixer. Només tenies 25 mesos quan me’n vaig anar de casa i, encara que ens vam trobar freqüentment des de llavors fins al gener del 1962, que és quan vaig deixar el país per un curt període, mai vam tornar a viure junts.
Probablement no recordaràs un accident que em va commoure molt en aquell temps i sobre el qual no m’agrada pensar-hi. Cap a finals del 1961 et van portar a casa d’un amic i jo t’hi estava esperant. No portava ni jaqueta ni barret. Et vaig agafar a coll i durant deu minuts ens vam abraçar i vam parlar. Llavors de cop i volta va semblar que havies recordat alguna cosa. Em vas empènyer cap a un costat i vas començar a buscar per l’habitació. En una cantonada vas trobar la resta de la meva roba. Després d’agafar-la, me la vas donar i em vas demanar que anés cap a casa. Em vas agafar la mà durant força estona, estirant-la desesperadament i demanant-me que tornés. Va ser un moment difícil per als dos. Tu senties que us estava abandonant a tu i a la mare, i el que demanaves era raonable. Era similar a la nota que vas adjuntar a la carta de la mare del 3 de desembre de 1965 en què em deies: “Tornaràs a casa el proper any? La mare et vindrà a buscar amb el seu cotxe.” […]
Conversations with Myself by Nelson Mandela (MacMillan Australia)
El primer càlcul detalla quants anys va estar a la presó, el segon mostra l’edat que tenia quan va ser empresonat per primera vegada i al tercer veiem quants anys tenia quan va ser alliberat.
Conversations with Myself by Nelson Mandela (MacMillan Australia)
Mandela va guardar una sèrie de calendaris d’escriptori de les presons de Robben Island, Pollsmoor i Victor Verster, on va ser entre el 1976 i el 1989. Hi anotava el seu dia a dia. El 13 de gener de 1980, demanar llet i té era un esdeveniment, que mostrava com petits detalls eren grans luxes. L’anotació que fa referència a Indira Gandhi mostra com Mandela mantenia el contacte amb el món.
Conversations with Myself by Nelson Mandela (MacMillan Australia)
1
