Tres o quatre gotes delatant pluja de nit
filtren el sol per la finestra.
Guaito com reposes nua des dels peus del llit
amb un posat ple de tendresa.
Oh, quantes nits
acaronant els teus dits febles.
Oh, quants matins
com el que ara tinc, tebi com un fil de roba.
Amagats de tanta gent que parla,
teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d’aquest soroll salvatge,
que ens fem entendre sense paraules.
Dos o tres cabells mandrosos
pinten els coixins amb el color d’aquesta tarda.
Sento com camines pel so dolç del teu vestit
que entre les cuixes et delata.
Oh, quants matins
entrellaçant-nos com de pedra.
Oh, quantes nits
com la que ara tinc, tèbia com la llum d’espelma.
Amagats de tantes veus estranyes,
amb els silencis omplim paisatges.
Més enllà d’aquest soroll tan aspre,
ens fem entendre sense paraules.
Amagats de tanta gent que parla,
teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d’aquest soroll salvatge,
que ens fem entendre sense paraules.
Que ens fem entendre sense paraules.
Tres o quatre gotes delatant pluja de nit.
Foto: Naud/
