Una pàtria tan petita

No tinc la sensació que hagi hagut de triar. Sóc de Molins, jo. I Molins és a Catalunya. Visc en un país diferent, en què es parla una llengua diferent i ens fan riure coses diferents

| 04/11/2014 a les 16:31h
Especial: 31 cançons
Arxivat a: El piano


Vaig néixer a Molins de Rei, visc a Sants i sóc catalana. Aquesta és la tríada del meu patriotisme. Ultralocal i sentida. Estimo les esses sonores, l’olor dels carrers a la Fira de la Candelera i els vermuts a les bodegues del meu barri. Estimo Collserola, Montjuïc i el Cadí. He fet el hooligan cantant “Torna, torna Serrallonga” i l’estómac em puja a la boca quan la tenora anuncia l’aire d’una sardana o quan sento el salt de plens de Patum.

Totes aquestes coses només parlen de l’amor a un lloc. Al lloc on he nascut i he viscut. A la terra que trepitjo i conec des de fa trenta-dos anys. Parlen del meu carrer i les meves places. Dels meus llocs preferits i dels meus records. De les meves cançons de petita i les meves primeres lectures.

L’Steven Van Zandt, de la E-Street Band, va composar I am a Patriot, que va popularitzar en Jackson Browne, i de la qual posteriorment Pearl Jam n’ha fet una versió preciosa. Tot el que hi diu és perfectament aplicable al meu sentiment: “I am a patriot and I love my country, because my country is all I know”.

El terme «patriòtic» sempre m’ha semblat molt eteri i difícil de definir, però en el meu cas té relació amb aquestes emocions. Res a veure amb odiar o menystenir aquells que no comparteixen el meu sentir ni, en cap cas, amb una qüestió de superioritat. Espanya és un país amb coses molt interessants, però no és el meu país. I no passa res.

Això és el que sempre he defensat, des que tinc ús de raó, quan algú de fora em demanava per què era partidària de la independència. Partidària? Però si per a mi mai ha existit alternativa possible! No tinc la sensació que hagi hagut de triar. Sóc de Molins, jo. I Molins és a Catalunya. Visc en un país diferent, en què es parla una llengua diferent i ens fan riure coses diferents. No hi veig cap mal.

En tot això no hi ha res de polític. No hi ha res de rancúnia ni d’antiespanyolisme. M’agrada dominar dues llengües, m’agrada que em posin una tapa amb la canya i els entrepans de calamars em podrien arribar a fer mal de tant menjar-ne. M’agrada Madrid. M’agrada Londres i m’agrada París. M’agrada veure món i aprendre coses dels altres. Sentir-se d’un lloc concret no és excloent. La vessant política vindrà quan decidim quin model de govern volem i quin model de país.

I diumenge, tot i que les coses no siguin com inicialment les havíem previst, aniré a votar contenta, perquè de manera vinculant o no, és la primera vegada que algú em pregunta d’on vull ser, sobre el paper. I en acabat faré un vermut amb els meus pares en algun lloc del meu poble i mirarem d’arreglar el món, com fem sempre.

I malgrat desitjar molt fort que les coses canviïn i això sigui el primer pas cap a una llibertat que fa temps que ja ens pertany, el meu sentiment no canviarà, posi el que posi al meu document d’identitat.

Because my country is all I know.
 

Foto: Adrià Costa


Cançó: I'm a Patriot
Autor: Steven Van Zandt
Disc: «Voice of America», 1993
Versió: Jackson Browne, «World in Motion»

 

@mrspremisse

COMENTARIS

Una pàtria tan petita?
Clarispau, 06/11/2014 a les 09:56
+5
-0

Si fossis coherent hauries de dir: UNA PÀTRIA TAN GRAN.

Fora complexos!

I LOVE MY COUNTRY
CARLES JOAN, 06/11/2014 a les 10:18
+0
-6
Lo tuyo es amor costumbrista, querida Míriam. #
No són complexos
Míriam Cano, 06/11/2014 a les 10:22
+4
-1
D'entrada, el títol és un homenatge al poema de Pere Quart,"Corrandes d'Exili", que sempre m'ha semblat que definia molt bé el meu sentiment. "Una pàtria tan petita, que la somio completa"
Quan dic petita, també parlo de l'ultralocalisme, que en el meu cas, és el que defineix l'amor a la terra: al meu poble, el meu barri i el meu país.

Per tant, sí. Sóc coherent. Com a mínim, amb mi mateixa. :)

No són complexos, ans al contrari.

Gràcies per llegir l'article! Una abraçada!

Míriam
Empatia
Xesco, 06/11/2014 a les 12:32
+8
-0
Jo també sóc de Molins i català i ja en tinc prou per anar pel món.
Bon rotllo i independència.
Felicitats
Pau Griful, 07/11/2014 a les 00:10
+4
-0
Ostres , no ho podies haver definit millor , el sentiment d'arrelament a la nostra terra, imagino que tothom mes o menys ho deu sentir igual, però potser els catalans ho tenim mes interioritzat perquè ens han fustigat mes i ens estmem amb 'desesperat dolor aquesta pobra,bruta, trista i dissortada pàtria '
I totalment d acord amb les corrandes , pell de gallina, i justament aquest passat cap de setmana vaig fer la ruta de exili , i quanta feina encara ens queda per fer sobre la memòria històrica !!!
El meu país
Jordi Riera, 07/11/2014 a les 13:21
+2
-0
Pur sentiment!!
70.000 km2 i 14 milions d'hab. la nació catalana no és petita. a Europa seria un estat mitjà
Anònim, 09/11/2014 a les 12:44
+1
-0
70.000 km2 i 14 milions d'hab. la nació catalana no és petita. a Europa seria un estat mitjà
magnific....
Lluïsa AV, 11/11/2014 a les 09:20
+1
-0
No puc estar més d'acord....no cambiaria ni una coma....
Sentiments nobles....
Felicitats.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso dedica una exposició a la relació de l'artista malagueny amb Paul Éluard
Imatge il·lustrativa
Dos centres cívics proposen tallers inspirats en el dissenyador Victor Papanek
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa programa activitats especials per fer en família
Imatge il·lustrativa
Un cicle d'activitats homenatja el poeta i dramaturg a Sant Andreu
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com reaccionen les persones davant el dubte i la por
Imatge il·lustrativa
L'anunci dels Gaudí parla del poder del cinema i de l'empoderament femení
Imatge il·lustrativa
L'educador David Dunning diu que «sovint sobrevalorem les nostres habilitats»
Imatge il·lustrativa
Lera Boroditsky diu que «es perd prop d'un idioma a la setmana»