El dia que

Fins i tot l'avi

Era la persona més alta del meu món i em sentia protegida al seu costat

Vaig fer plorar la mare

Especial: El dia que
Arxivat a: Cambres pròpies, El dia que
Imatge il·lustrativa
Cristina Losantos
L'avi em comprava els tebeos i les ensaïmades de tres en tres. El matí que em vaig deixar a l'autobús el cistellet de vímet amb la carmanyola, l'avi es va presentar a l'escola abans de l'hora de dinar, havent recuperat el cistell de la caputxeta urbana que tenia per néta. L'avi em duia al circ i al parc d'atraccions de Montjuïc. Avui veuràs la dona més alta del món amb l'home més baix del món, em deia: la Mary Santpere i el Torrebruno. L'avi era la persona més alta del meu món i em sentia protegida al seu costat.
 
Això va ser així durant onze anys i mig, abans de la primera embòlia. Els ulls en blanc i la bava que cau i l'hospital i la sorpresa: fins i tot l'avi es pot trencar. I ja per sempre el pànic que li agafés un segon atac justament un divendres, el dia que el meu germà i jo anàvem a dormir a casadelsavis, que no era una casa sinó un piset del Poblenou. El pobre home estossegava i se'm disparaven tres-centes catorze alarmes. Mentre feien el concurs de la carbassa me l'anava mirant de reüll, per si quedava inconscient o es moria allà assegut. Símptomes de l'infart cerebral, un dos tres, responda otra vez. L'avi Llorenç se m'havia encongit de cop.
 
Encara va viure uns altres onze anys i mig, després de la primera embòlia. Però durant la segona part de la meva vida amb ell, l'àvia era jo.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

Mafalda
aurora benet , 21/12/2016 a les 15:38
+3
-0
Molt tendre i delicat
Emotiu
Sara Bagés, 21/12/2016 a les 15:50
+5
-1
Em fa pensar en el meu pare. Què bonic, quina manera més delicada d'explicar aquests moments i les sevea conseqüències. Preciós.
Recuerdos
Anònim, 21/12/2016 a les 16:44
+3
-0
Me identifico plenamente con tus palabras.. hasta en lo del 1,2,3.
Records
Anònim, 29/07/2017 a les 10:55
+0
-0
M' agrada molt lleguirte el meu avi va morir q jo tenia 11 anys en ting 48 no l' oblido. Eva tng al meu marit malalt tmb ets un exemple.
Enyorança
Eusebia Fanega, 29/07/2017 a les 11:28
+0
-0
No vaig coneixer els meus avis., Em falta aquest complement. Gracies dels teus escrits.
Molt emotiu
Anònim, 29/07/2017 a les 13:53
+0
-1
M'ha fet pensar en el meu avi. El van operar de la pròstata i va tenir una embòlia a l'hospital. En una setmana el perdia.
Tendressa
Mercè Carner, 29/07/2017 a les 20:31
+0
-0
Molt tendre! Son records que s'asemblen a alguns que jo tinc, dels meus pares.
Plaer
Marguela, 29/07/2017 a les 20:45
+0
-0
Quin plaer compartir els teus escrits.
Em fas plorar, somriure... viure.
Gràcies Eva Piquer!
Estimar
Mamavi, 30/07/2017 a les 07:21
+1
-0
La vida que s'acaba i la que comença amb els llaços de l'amor. Com ens estimem avis i nets i nets i avis! Molt bonic.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
L'il·lusionista omplirà de màgia l'escenari Brossa fins que arribin els Reis
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat sobre aprendre a desprendre's de les coses
Imatge il·lustrativa
Una animació ens anima a treure'ns les manies per acceptar-nos com som