La vida

L'ombra del dolor

No havies imaginat mai que es pogués viure sense dormir, però sí, es podia

El mirall enfadat

| 21/12/2016 a les 11:00h
Especial: La vida
Arxivat a: Sala d'estar, la vida

Foto: Victoria Nevland

 
Les nits interminables començaven cap a les dues de la matinada. Plenes de pors, ombres i fantasmes, de solitud i tristesa. Atacada per aquell dolor sense escrúpols. Mig asseguda al sofà blau de l'altre pis, perquè intentar dormir al llit era una tortura. T'envoltaves de coixins a banda i banda i aconseguies pal·liar com fos aquell turment. No havies imaginat mai que es pogués viure sense dormir, però sí, es podia, i tant que es podia, i en quines condicions.
 
Veies passar les hores mentre les mans, els braços i les espatlles suplicaven una treva al dolor. Perquè quan aquell mal intens començava a trucar insistentment a la porta, l’angoixa t’aniquilava sense pietat. L’aigua calenta al matí t’alleujava una mica de la rigidesa i la inflamació que s’havien anat apoderant de tu tota la nit. Però no era fins passades unes hores quan aconseguies obrir gairebé del tot les mans.
 
No eres capaç d’explicar la magnitud del que senties, ni de fer visible el que era invisible, perquè el dolor era abstracte, immesurable, subjectiu, impossible de transmetre amb paraules. Irradiava pel teu cos per camins que desconeixies i et semblava una lliçó magistral d’anatomia. I no podies concentrar-te en res més.
 
No et reconeixies ni quan et miraves al mirall, encara que fessis un esforç. Tenies la mirada perduda, el cor encongit, l’ànima ferida i la por als ulls. Vivies en una bombolla de desesperança i aflicció, lluny d’un món que et feia sentir petita, fràgil, mancada d’il·lusions, esquerdada per dins.
 
Vas anar millorant. T’hauries conformat a no arribar a estar bé del tot, només perquè aquell infern anomenat artritis començava a ser suportable. Almenys ja podies començar a fer veure que estaves bé. Hauries fet un pacte amb el diable –sense dubtar-ho, sense sentiment de culpa– per aturar de cop aquell sofriment.
 
Vas tornar al món real amb uns ulls nous. Amb una lliçó d’humilitat a les espatlles. I amb l’ombra de la vulnerabilitat que mai més t’abandonaria. Ho vas superar. Com si no hagués passat i no hagués marcat els teus dies, com si no t’hagués enfonsat en el més profund dels oceans.
 
I sovint et ressonen al cap les paraules d'aquella cançó que tant t’agrada i que tant et remou per dins: el pitjor és no saber mai qui mou els fils del teu terrat.

COMENTARIS

Gràcies
Anònim, 23/12/2016 a les 16:45
+4
-0
Gràcies per definir-ho... Per posar paraules quan a mi ni em surten... Per descriure l'angoixa de manera senzilla, així és com és. T'arriba sense avisar i es queda en qualsevol dels petits forats que tu imaginaves plens. I que ràpid ho omple tot! Els forats i la resta!
Em puc quedar amb la part final del teu text..? Sommio que així sigui...
Gràcies a tu
Anònim, 24/12/2016 a les 10:45
+4
-0
Estimat anònim.
El que dius és preciós. Gràcies sinceres. M'has emocionat. De cor. Queda't amb la part final. Encara que no t'ho sembli, el sol torna a sortir i a brillar amb tota la seva intensitat. Tot passa. Les coses que ens fan mal també.
A la teva disposició.
Una abraçada immensa i Bon Nadal.
Què boig el món
Elena Perelló, 24/12/2016 a les 12:52
+5
-0
Estimat anònim.
Jo de nou. No em puc treure del cap les teves paraules. Només per haver-les pogut llegir i saber que t'han fet bé, ja ha valgut la pena que em publiquessin el text. Gràcies.
Recorda el que diu la cançó que esmento:
A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell,
que no tens res a perdre...
(Preciosa versió de La Marató 2014).
Anònim
Anònim, 25/12/2016 a les 13:28
+3
-0
Jo també em quedo amb la part final del teu text. I confio i crec que així serà.... I gràcies
Confia
Elena Perelló, 26/12/2016 a les 23:45
+2
-0
Confia.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut