Poesia dibuixada

De parar i desparar taula

Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s'obria sola

| 13/11/2018 a les 08:01h
Especial: Poesia dibuixada
Arxivat a: Biblioteca, poesia, Marta Bellvehí, poema, Maria-Mercè Marçal, Sílvia Bel, LletrA, poesia dibuixada
Sensibilitat i creativitat. Poetes d'avui i d'ahir. La veu de l'actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. És una forma d'impulsar i homenatjar l'ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s'obria sola.
S'han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,

avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
i plou desig a raig sobre la taula.

Amor... (Les set: no vens. Sota la taula
s'amaguen els neguits. Fora de casa,
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.

Toquen dos quarts de vuit. Soc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l'aigua.

Toco les nou i les deu, i soc l'aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no soc jo qui em porta.
Per encobrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que soc sola.
Puja el desig i clivella la casa.

Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
La fruita perd l'aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.

La nit truca a la porta i ve ben sola:
desparo taula i nego dins de l'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.



Poema: Maria-Mercè Marçal.
Veu: Sílvia Bel.
Il·lustracions: Marta Bellvehí.
 

COMENTARIS

Quin poema més bonic i tan real i tan trist
Anònim, 21/12/2016 a les 21:41
+17
-0
Qui no ha viscut una situació semblant a la que descriu el poema?
Gràcies, gràcies.......!!!
Jordi Canals, 23/12/2016 a les 11:18
+9
-0
Gràcies Maria-Mercè Marçal per aquesta sensibilitat tan acurada, el talent i la força extraordinària de la teva poesia.
Gràcies Sílvia Bel per aquesta veu que glosa dolça i compassada......
Gràcies Marta Bellvehí per acabar lluint amb el teu traç aquest abellidor moment.
Bon Nadal!!!!!
I la música?
Imma Udina, 24/12/2016 a les 16:47
+10
-3
Molt bonic el conjunt!
Però, em pregunto, perque sempre s'utilitza música en els videos, i gairabé mai surt en els crèdits.
Penso que aquesta obra es compon de: Poesia, recitat, ilustració i música no??
Desig, rellotge, orega, plat, cor, casa...
Mónica Pin Álvarez , 21/03/2017 a les 21:48
+4
-0
Ven bé emocionant.
Quants passen per situacions tan sensibles com diu aquest poema ple de realitat de les nostres vides humanes ?.

Gràcies.
VISCA LA POESIA
Anonimsar, 22/03/2017 a les 00:52
+0
-0
Preciosa, porta serenor i fa pensar

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La novel·la de Marc Artigau ha sigut guardonada amb el Premi Josep Pla 2019
Imatge il·lustrativa
Vic anticipa la diada convidant una quarantena d'escriptors i il·lustradors
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona organitza una festa per apropar dues ciències a tots els públics
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural ofereix activitats en família per gaudir i aprendre durant els dies de vacances
Imatge il·lustrativa
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
Imatge il·lustrativa
Una curt animat sobre la lluita per mantenir-nos desperts
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»
Imatge il·lustrativa
Katharine Hepburn llegeix la nota que va escriure a l'actor 18 anys després de la seva mort