Basorèxia

Les dones de la meva vida

La gent no ho sap però és gràcies a elles que els fills grans saben plorar

| 26/12/2016 a les 23:25h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Floriane Legendre


Només posar un peu a terra després de baixar de l’autobús que ens duia de l’aeroport a Dublín, a ma padrina Consuelo l’esperava per rebre-la amb els braços oberts un senyor borratxo com un pinball. La va abraçar com si fes tota una vida que no es veien. I ma padrina Consuelo es va girar cap a nosaltres i ens va dir: pos xiques, que majos i que amorosos són aquí, que mos vénen a rebre i tot.
 
És que va haver-hi dos anys seguits en què a les dones de la família ens va agafar per fer vacances juntes. No sé si mai he rigut més que en aquells viatges, segur que sí, però no ho sé. Tampoc no sé per què ja no ho fem. Deu ser l’edat, els diners, la salut. Deu ser la vida mateixa que et porta a no fer les coses que t’alegren la vida.
 
El dia de Nadal dinem a casa la tia Anna. Ma tia Anna i les altres dones de la meva vida són tot el que els mons petits necessiten per funcionar. La gent no ho sap però és gràcies a elles que el Nadal cada any se celebra, que els fills grans saben plorar, que els germans parlen d’allò que no saben dir.
 
Les dones de la meva vida són les que cuinen a gust de tothom menys al seu, les que es queden sense abans que algú altre es quedi sense. Les que escolten les queixes de tots a pesar de saber que després ningú no es quedarà a escoltar les seves. Són les que quan tenen febre, es troben bé.
 
I en aquest matí gelat en què la força de les cames se m’ha degut quedar en algun somni escalant muntanyes, he pensat que va haver-hi un hivern no tan llunyà en què, rodejada de les dones de la meva vida, fèiem viatges i rèiem i no, no ens preocupava gaire si dinaríem o què. 
 

COMENTARIS

Una dona de la teua família
Anònim, 27/12/2016 a les 11:53
+11
-1
Tu formes part de les dones de la teua família i escoltes a tots sense queixar-te i ens fas riure i ens transmets aquesta força i valentia que portes dins. Moltes gràcies Maria
També són les dones de la mevs vida
Montse Llaurador Mas, 27/12/2016 a les 13:07
+10
-0
Ma mare, la Maria Carme, i ma tieta Pepita són així. Disposades sempre a donar i a escoltar i no vulgueu saber com cuinen. Ens han ensenyat a estimar i què més és necessita?
tambe son les dones de la meva vida
luna, 27/12/2016 a les 16:33
+4
-0
me siento edintificada .....y mi pregunta es moriremos sin que nadie piense que tambien tenemos la necesidad de que nos escuchen? o nos veremos obligadas a escribir un diario para dejarlo de herencia al familiar que tenga mas paciencia para leerlo
Les dones de casa meva
Valdiar, 27/12/2016 a les 19:53
+1
-0
Jo em sento una de les dones de casa meva....Començan per la meva mare, germana i filla. També les grans dones que nem acolin al llarg dels anus!!
Jo sóc una d'elles
Anònim, 28/12/2016 a les 18:46
+2
-0
Amb sento una de tantes dones a les que feu referència, abans la mare i l'àvia i ara jo mateixa.
Masses dones
Anònim, 30/12/2016 a les 02:32
+0
-0
Doncs jo trobo que tinc masses dones, 3 germanes i una mare.
XD

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge denuncia què passa massa sovint quan s'adopta un animal
Imatge il·lustrativa
Un anunci del govern d'Escòcia per no abaixar la guàrdia
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer