Arxiu documental J. B. Cendrós
Cendrós, un empresari d’acció! és el títol de l’exposició que comissarien l’escriptor i periodista Genís Sinca i la promotora cultural Laura Cendrós al Palau Robert fins al 30 d’abril del 2017. Joan Baptista Cendrós és conegut per la revolució en el món de la cosmètica masculina amb la colònia aftershave Floïd. Són menys conegudes, però, les seves aportacions com a mecenes en diferents institucions i esdeveniments culturals rellevants per a la cultura catalana a mitjan segle XX, en plena dictadura franquista. La mostra fa un recorregut pels seus mecenatges més destacats.
La revolució del Floïd, A Tot Vent, 007 Llicència per editar, Un país normal, Honora els poetes i D’ofici: mecenes són les sis estacions que mostres i il·lustren els moments més importants del la col·laboració econòmica de J. B. Cendrós: l’èxit de Floïd; la tasca de repatriació de l’editorial Proa de l’exili a Perpinyà a Barcelona el 1964; la compra de l’Editorial Aymà, que va agermanar a Proa, sota la direcció literària de Joan Oliver per reeditar obres essencials com Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, i la traducció de James Bond al català; la fundació d’Òmnium Cultural i de la delegació a París durant la clausura franquista; el patrocini de la Gran Enciclopèdia Catalana; o la creació del Premi Sant Jordi de novel·la. Un personatge clau dins del panorama de la cultura catalana, econòmicament actiu i, alhora, poc conegut.
Segurament la tasca d’activisme cultural i de mecenatge més profunda i significativa que va realitzar va ser la repatriació d’Edicions Proa, amb què ell mateix va decidir convertir-se en editor. Després d’una llarga negociació amb Josep Queralt, un dels fundadors i que havia aconseguit publicar algun textos de la col·lecció A Tot Vent a l’exili a Perpinyà, va aconseguir adquirir-ne el segell i tornar-la a Catalunya, aquest cop, en comptes de a Badalona, a Barcelona. L’aparició de la famosa col·lecció dels lloms i cobertes taronges va remoure el panorama editorial català, pel format dels llibres, les obres traduïdes i la inclusió d’autors catalans entre els estrangers. Tot i que era un personatge que tenia fama d’home esquerp i difícil, sorprèn la dedicació amb què pagava múltiples causes perdudes com la de seguir subvencionant la dona de Queralt fins i tot després de la mort del seu marit.
També va fer el mateix amb la vídua del president Companys, quan va assabentar-se que vivia fregant escales a París. Igualment, a través del músic Narcís Bonet, Cendrós va patrocinar íntegrament el debut de Raimon a la Sala de la Mutualité de París l’abril de 1966, que va suposar el debut a nivell internacional del cantautor.
Arxiu documental J. B. Cendrós
Llegim la carta que li va enviar Josep Queralt, en què se sent orgullós del relleu que li pren Cendrós.
Perpinyà, 3 de maig del 1963
Senyor Joan B. Cendrós
Barcelona
Estimat amic:
Corresponc a la vostra afectuosa del 25 de març. Gràcies per la documentació tramesa.
Tranquil·litzeu-vos. Ara l’amic Sr. Folch ja està força millor de salut. Ha estat ben malament aquests dos darrers mesos. Jo mateix també havia estat ben intranquil, a causa d’haver estat sense noves d’ell tant de temps. Sortosament, el divendres passat, avui fa vuit dies, passàrem unes hores junts, ací a casa, i parlàrem llargament de les nostres coses. Va dir-me que trobant-se, com es trobava, molt millor, es posaria totseguit en relació amb vós, per tal de fer per manera d’ultimar l’acord. Al meu etendre i segons el què de tot me’n digué l’amic Folch, l’acord no serà gens laboriós ni difícil d’obtenir, essent donat que tots tres coincidim en quasi bé tots els punts i comes….
De la manera que jo ho veig, a tots tres ens guia idèntic sentiment. Les paraules del benemèrit Patrici Dr. Eduard Fontseré, deuen d’ésser el guiatge de la nostra col·laboració, perquè d’ella en resulti i s’hi vegi “la continuïtat de l’esperit que ha sostingut la personalitat moral de Catalunya durant els darrers anys.”
Estic joiós, ben íntimament, d’haver-vos conegut i saber-vos decidit a ésser l’animador –en certa manera substituïnt-me o prenent la meva– de la continuïtat de l’Obra que a mi de jove, m’havia il·lusionat de realitzar en pro de la llengua catalana. Desinteressats uns i altre, Per Catalunya!, cap motiu no deu existir que impossibiliti el que, d’ara en endavant, marxem donant-nos la mà amdós per tal d’aconseguir el nostre noble objectiu.
Confio que l’afer serà resolt ben aviat.
Entretant, sabeu-me ben afectuosament vostre,
Josep Queralt
Arxiu documental J. B. Cendrós
