Tast del Tast

L'Arbre exemplifical de Llull

L’aigua va plorar i va dir a l’aire que no sabia res de l’engany que el foc havia fet a la terra

| 02/01/2017 a les 17:41h
Especial: Tast del Tast
Arxivat a: Biblioteca, Fundació Carulla, Tast dels clàssics, Ramon Llull
Arbre exemplifical és el quinzè dels setze arbres que formen l’Arbre de ciència (1296). En aquesta obra de Ramon Llull l'autor utilitza una estructura arborescent: arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits. És, doncs, una escala vegetal que eleva el lector en el coneixement lul·lià. Funciona perfectament com a guia del pensament del savi medieval i es pot gaudir sense fissures perquè es presenten les idees a través d'un seguit de contes i proverbis. L'adaptació de l'obra l'ha fet Jaume C. Pons Alorda i l'ha publicat Editorial Barcino dins la col·lecció Tast de Clàssics. Us n'oferim un fragment. 

Foto: Camila Arango


 
I. De les arrels de l'Arbre exemplifical

1. El foc vol que la seva calor sigui bona en l’aigua perquè la seva bondat tingui gran virtut, i per això l’aigua va dir a l’aire que la recordés en la seva malaltia.
 
I llavors el monjo va pregar a Ramon que li exposés aquell proverbi.
 
—Senyor monjo —va dir en Ramon—, conten que l’aire jeia malalt per dues malalties: en tenia una d’amor i l’altra de dolor. Tenia malaltia d’amor perquè estava disgustat amb la terra, que tenia acció damunt del foc, a qui estimava, i per això desitjava que fos senyor de la terra, l’enemiga de l’aire. Tenia malaltia de dolor perquè sentia la sequedat que el foc ficava dins ell, sequedat que turmentava la seva humitat. I per això l’aigua va dir a l'aire que la recordés en la seva malaltia, que tenia perquè el foc ficava dins ell el seu contrari, i per aquesta raó l’aire havia de deixar d’estimar el foc. I això deia l’aigua perquè l’aire fos contrari al foc i tingués concordança amb ella. Però l’aire va respondre a l’aigua i li va dir que s’estimava més estar malalt i ser bon amic del foc, que li donava la seva semblança, que estar sa i fallar al seu amic i enganyar-lo, perquè no hi ha cap malaltia que sigui tan gran com la de traïció i d’ingratitud, que fa que hom no reconegui els beneficis que rep del seu senyor. I per això l’aire va dir que ell volia estar subjecte i sotmès al foc, el seu senyor, perquè tingués acció en l’aigua, damunt la qual s’estengués la seva senyoria amb grandesa de bondat i virtut. Perquè a la calor del foc li és gran virtut i gran bé que sigui  senyora del seu amic per concordança d’amor, i del seu enemic per contrària senyoria.
 
2. L’aigua va plorar i va dir a l’aire que no sabia res de l’engany que el foc havia fet a la terra. L’aire va demanar a l’aigua quin era aquell engany. L’aigua va respondre i va dir que el foc i la terra s’havien aliat i s’havien promès l’un a l’altra que tot el que guanyessin ho repartirien a parts iguals. Va passar que la terra va guanyar el ferro i el foc va guanyar l’or. I quan varen haver de repartir, la terra va dir al foc que repartís, i va dir això amb la intenció que el foc li donés l’or, ja que ella li donava la seva sequedat. A més a més, qui repartia donava sempre a l’altre una part més gran que la que es quedava, i creia que el foc faria el mateix. El foc va repartir, i li va donar a la terra el ferro però es va quedar l’or. L’aire va respondre i va dir a l’aigua que el foc no havia fet cap engany en el repartiment, perquè la terra havia tingut mala intenció en l’elecció quan va dir al foc que repartís, i el foc va repartir justament per castigar la terra per la mala intenció que havia tingut.
 
3. L’aire va pregar a l’aigua que no anés més en companyia de la terra, ja que s’havia aliat amb ell, perquè ningú no pot durar gaire temps entre dos contraris, i ell i la terra estan en gran contrarietat. I l’aigua va respondre i va dir que la duració més gran és la que dura per acció i per passió en concordança. L’aire es va meravellar del que l’aigua deia, i li va demanar com podia durar l’associació d’acció i de passió en concordança, si l’acció i la passió són contràries. L’aigua va respondre i va dir aquestes paraules:
 
—Conten que el color del foc i el color de la terra es varen trobar en la flama, en la qual tingueren concordança per forma d’acció i de passió, perquè la terra va dir al foc que ella, a qui ell donava la seva sequedat, volia tenir el seu color en els súmmums de la flama i en el fum que sortia del foc, i també en les coses que el foc cremava, així com en el carbó i en la sutja i en el pebre. El foc li va respondre i li va dir que li agradava molt, perquè el seu color quedava enmig de la flama i en el ferro calent i en la brasa.

 




Arbre exemplifical


© Ramon Llull
© de l'adaptació: Jaume C. Pons Alorda, 2016

Reservats tots els drets d'aquesta edició: Editorial Barcino, S.A.






«Tast del Tast» us convida a degustar la col·lecció «Tast de Clàssics», que ens permet gaudir dels grans autors i dels títols més destacats de la literatura catalana antiga des d'una sensibilitat contemporània. Escriptors i poetes actuals adapten les paraules del passat per fer-les més presents que mai.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La companyia La Virgueria porta el seu espectacle a l'Arnau Itinerant
Imatge il·lustrativa
El monestir de Poblet acollirà un concert nadalenc
Imatge il·lustrativa
Una exposició mostra com el canvi climàtic afecta un bé tan preuat i explora solucions al problema
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos