Dotze. «Un ramito de violetas»

Potser al 9N li haurien escaigut més les estaques, senyeres i lletres combatives, però el 9N era nou de novembre abans de ser 9N

| 20/11/2014 a les 13:21h
Especial: Tres jocs d'auriculars
Arxivat a: El piano

Jordi Lafebre


A la paret de la cuina hi tinc penjat un calendari d'aquells on es pot contemplar tot un any distribuït a raó d'un dia/un quadret sobre una làmina de metre per metre. Aturar-m'hi al davant és contemplar el temps, d'alguna manera. M'imagino que, de matinada –perquè aquestes coses invisibles i improbables sempre han passat de matinada–, els dies es discuteixen.
 
Imagino una alta societat del calendari, d'aquella que n'és només pel fet d'estar farcida d'importància personal, històrica o universal. Aniversaris de naixement, de mort, festes de guardar i dies mundials de coses. Deuen mirar per sobre l'espatlla i cara d'ensumar merda –com deu ser l'espatlla d'un dia de calendari?– els dies de rutina, la plebs sense cognoms pomposos com de la Constitució o Noces d'or que, resignats i conscients que durant les seves vint-i-quatre hores d'existència no va passar gaire res d'important, escolten i amb l'orgull un pèl ferit es diuen a si mateixos "potser l'any que ve". També hi deu haver una banqueta, uns dies suplents, la classe mitjana que de tant en tant puja a l'ascensor social que són els astres i pren cognoms temporals associats a la lluna, la religió i l'inalterable ordre dels dies de la setmana.
 
De matinada –perquè aquestes coses invisibles i improbables sempre han passat de matinada– el nou de novembre d'enguany treu pit. Ensenya el seu cognom nou –9N– i estarrufat s'explica als altres. A mig discurs s'ho deu fer venir bé per recordar els seus primers cognoms, Caiguda del Mur, Aniversari de Tal –"penseu que a més aquest any en fa cinquanta"–, Naixement de Qual –"aquest any n'hauria fet vuitanta, quina llàstima"–,... orgullós explica als altres que uns quants l'han tenyit de groc samarreta i que, mentre ell ha contingut el temps, han passat coses –alguna d'inconstitucional i tot, comenta mirant de reüll els més díscols.
 
A més dels cognoms històrics, universals i personals, el nou de novembre en té un d'inevitable, amb lletra i música. Des que sóc petita que cada nou de novembre –como siempre sin tarjeta– a casa hi sona «Un ramito de violetas», de Cecilia, cantada per Manzanita i fem molt el número. Potser al 9N li haurien escaigut més les estaques, senyeres i lletres combatives, però el 9N era nou de novembre abans de ser 9N, i si pogués reconciliar un dia de calendari amb els seus cognoms aniria a la cuina i explicaria a tot un any de paper que –oh, casualitat– Manzanita va morir un dia de la Constitució i que a un fill seu li deien "yellow". I de matinada –perquè aquestes coses invisibles i improbables sempre han passat de matinada–, un quadret de paper dins un calendari penjat a la paret de la cuina somriuria.



@drudibuixa

COMENTARIS

Un ramito de violetas
Sònia Camps, 18/11/2014 a les 09:01
+1
-0
Mai m'havía parat a pensar en que cadascú tenim el nostre propi calendari, que pintem quadrets al llarg de la vida i que, hi han quadrets que no pintem perque ningú ens pregunti, però els memoritzem.
M'ha agradat molt! Moltes gràcies!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El TNC ofereix abonaments per a la temporada 2019-2020 amb molts avantatges
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona organitza el cicle de concerts «Els Vespres»
Imatge il·lustrativa
El festival d'estiu porta els millors muntatges teatrals, musicals i de dansa a Barcelona
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural proposa una jornada sobre astronomia i contaminació lumínica
Imatge il·lustrativa
Una campanya vol conscienciar els turistes que visiten les Illes Balears sobre el consum d'aigua
Imatge il·lustrativa
La guionista deia que «si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai»
Imatge il·lustrativa
El segon vídeo de la campanya d'Estrella Damm mostra la feina dels qui protegeixen el Mediterrani
Imatge il·lustrativa
La ballarina diu que «estem massa desconnectats del cos»