Rita Levi-Montalcini va néixer a Torí el 22 d’abril del 1909 i va morir a Roma el 30 de desembre del 2012. Recordem la neuròloga i professora italiana, que va rebre el premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1986, llegint-ne 14 reflexions.
Foto: www.omicrono.com
1. Jo soc el meu propi marit.
2. En lloc d’afegir anys a la vida, és millor afegir vida als anys.
3. No temis les dificultats: el millor neix d’elles.
4. El futur del planeta depèn de la possibilitat de donar a totes les dones accés a la instrucció i al lideratge.
5. Hauria d’agrair a Mussolini haver-me declarat raça inferior, ja que aquesta situació, d’extrema dificultat i patiment, em va empènyer a esforçar-me encara més.
6. El cervell mai s’ha de jubilar, sinó que ha de treballar nit i dia.
7. Gràcies a l’experiència, als cent anys la meva ment és superior que quan en tenia vint.
8. Envellir amb dignitat és viure independent ajudant els altres.
9. Que el cos faci el que vulgui. No soc el meu cos, soc la meva ment.
10. Primer troba la pau en tu mateix. No mengis gaire. Mantingues el cervell actiu. Estima.
11. El cervell té dos hemisferis: un arcaic, que governa els nostres instints i emocions, i un altre més jove en què resideix la nostra capacitat de raonar. Avui en dia, l’arcaic n’és el dominant i és la causa de totes les tragèdies que passen, com ara l’Holocaust.
12. El que és important és viure amb serenitat, i pensar sempre amb l’hemisferi esquerre, no amb el dret. Perquè aquest ens porta a l’Holocaust, a la tragèdia i a la misèria. I pot suposar l’extinció de l’espècie humana.
13. L’única forma és seguir pensant, desinteressar-se per un mateix i ser indiferent a la mort. Perquè la mort no ens colpeja a nosaltres, sinó al nostre cos. I els missatges que un deixa persisteixen. Quan mori només morirà el meu cos petitíssim.
14. M’agradaria ser oblidada, aquesta és la meva esperança.
