14 pensaments

Rita Levi-Montalcini, afegint vida als anys

14 reflexions de la neuròloga, que deia que «no soc el meu cos, soc la meva ment»

| 30/12/2019 a les 00:27h
Especial: In memoriam
Arxivat a: Biblioteca, Rita Levi-Montalcini, 14 pensaments, reflexions
Rita Levi-Montalcini va néixer a Torí el 22 d'abril del 1909 i va morir a Roma el 30 de desembre del 2012. Recordem la neuròloga i professora italiana, que va rebre el premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1986, llegint-ne 14 reflexions.
 

Foto: www.omicrono.com


1. Jo soc el meu propi marit.

2. En lloc d'afegir anys a la vida, és millor afegir vida als anys.

3. No temis les dificultats: el millor neix d'elles.

4. El futur del planeta depèn de la possibilitat de donar a totes les dones accés a la instrucció i al lideratge.

5. Hauria d'agrair a Mussolini haver-me declarat raça inferior, ja que aquesta situació, d'extrema dificultat i patiment, em va empènyer a esforçar-me encara més.

6. El cervell mai s'ha de jubilar, sinó que ha de treballar nit i dia.

7. Gràcies a l'experiència, als cent anys la meva ment és superior que quan en tenia vint. 

8. Envellir amb dignitat és viure independent ajudant els altres.

9. Que el cos faci el que vulgui. No soc el meu cos, soc la meva ment.

10. Primer troba la pau en tu mateix. No mengis gaire. Mantingues el cervell actiu. Estima.

11. El cervell té dos hemisferis: un arcaic, que governa els nostres instints i emocions, i un altre més jove en què resideix la nostra capacitat de raonar. Avui en dia, l'arcaic n'és el dominant i és la causa de totes les tragèdies que passen, com ara l'Holocaust.

12. El que és important és viure amb serenitat, i pensar sempre amb l'hemisferi esquerre, no amb el dret. Perquè aquest ens porta a l'Holocaust, a la tragèdia i a la misèria. I pot suposar l'extinció de l'espècie humana.

13. L'única forma és seguir pensant, desinteressar-se per un mateix i ser indiferent a la mort. Perquè la mort no ens colpeja a nosaltres, sinó al nostre cos. I els missatges que un deixa persisteixen. Quan mori només morirà el meu cos petitíssim.

14. M'agradaria ser oblidada, aquesta és la meva esperança.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge denuncia què passa massa sovint quan s'adopta un animal
Imatge il·lustrativa
Un anunci del govern d'Escòcia per no abaixar la guàrdia
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer