Isaac Asimov va néixer a Petróvitxi (Rússia) el 2 de gener del 1920 i va morir a Brooklyn el 6 d’abril del 1992. Llegim 14 reflexions de l’escriptor estatunidenc d’origen rus, que va destacar especialment en el gènere de la ciència-ficció i de la divulgació científica. I veiem un vídeo del 1988 en què en una entrevista feta per Bill Moyers al programa World of Ideas, preveu l’impacte d’Internet en un demà que ja és avui.

Foto: Deborah Feingold Photography

 

1. Per a mi, escriure és simplement pensar amb els dits. 

2. La vida és plaent. La mort és pacífica. És la transició el problema.

3. En realitat, gairebé no és necessari que fem el bé. El que fa falta és que deixem de fer el mal, coi!

4. La Bíblia, correctament llegida, és l’argument més potent mai concebut per a l’ateisme.

5. L’aspecte més trist de la vida en aquest precís moment és que la ciència assoleix el coneixement més ràpid del que la societat assoleix la saviesa.

6. La sort afavoreix només les ments més preparades.

7. Negar un fet és el més fàcil del món. Molta gent ho fa, però el fet segueix sent un fet.

8. Res altera la meva concentració. Podria haver-hi una orgia a la meva oficina i jo ni me la miraria. Bé, potser només una vegada.

9. Els creacionistes fan que una teoria soni com si fos un somni després d’haver begut tota la nit.

10. Acabem amb Sòcrates, ja estic fart d’aquest invent que no saber res sigui un senyal de saviesa.

11. Si el meu metge em digués que a penes em queden sis minuts de vida, no em preocuparia. Escriuria una mica més ràpid.

12. A la vida, a diferència dels escacs, tot continua després de l’escac i mat.

13. Si el coneixement pot crear problemes, no és amb la ignorància que podem resoldre’ls.

14. Escric per la mateixa raó que respiro, perquè si no ho fes, moriria.

Més notícies
Joan Coromines: «No hi ha supervivència del català, hi ha vida»
Comparteix
L'entrevista que el lingüista va concedir el 1995 a Josep Maria Espinàs
La vida feliç de Sèneca
Comparteix
Mai no consideraré que és molt el que rebi algú que en sigui digne
Foto: gnuckx
Joyce i l’Ulisses
Comparteix
Déu meu després d'aquell petó tan llarg quasi vaig perdre l'alè
El conte nadalenc de James Joyce
Comparteix
Rifem 4 exemplars d'«Els morts», un dels clàssics de l'escriptor irlandès

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa