Coses així

Vull un any normal

M'he fet gran o realista o he rentat les ambicions amb aigua calenta, jo què sé

Fer-se gran contra la vida

| 31/12/2016 a les 19:46h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Chechi Peinado


No fa pas tant, tenia desitjos grossos per al nou any i gosava escriure'ls. Que la sinceritat s’encomani, que la mediocritat s’extingeixi, que els prejudicis deixin d’encegar-nos, que la intel·ligència ens ajudi a volar, que la justícia sigui justa, que la fam es mori de gana, que tinguem la festa en pau, que la crueltat desaparegui del mapa, que torni sempre la primavera, que no ens comprin ni a preu d’or. Coses així.

Avui tinc desitjos tan petits que gairebé no semblen desitjos. I amb prou feines m'atreveixo a dir-los en veu baixa, per si el sol fet d'expressar-los els pogués trencar. M'he fet gran o realista o he rentat les ambicions amb aigua calenta, jo què sé.

Al nou any li demanaria que tingués tres-cents seixanta cinc dies, l'un darrere l'altre. Que cada dia tingués vint-i-quatre hores i que cada hora durés seixanta minuts. Els dies que duren segles es fan massa llargs i les hores que s'apaguen en un segon em fan massa por. M'agradaria un 2017 normal fet de dies normals.

Abrigar-me si tinc fred. Decidir què publiquem a Catorze. Treballar molt i aprendre més. Nedar almenys tantes vegades com la Gemma toca el violí. Quedar-me a viure dins alguns llibres. Anar a buscar el fill petit a l'escola. Omplir i buidar rentaplats i rentadores. Continuar coneixent gent fantàstica gràcies als tallers d'escriptura. Poder trucar a la mare per explicar-li que em fa mal el cap o el cor o el món. Que no em faci gaire mal el cap. Ni el cor. Que el dinosaure s'esfumi en despertar-nos. Que no ens faci tant mal el món.

COMENTARIS

Fer-se gran o veure les orelles al llop
Roseret, 01/01/2017 a les 10:52
+44
-5
Eva, la vida ens escalda, sí senyora. Per això li demanem aquestes petites coses, que són les realment importants.
Penso exactament el mateix: desitjo la normalitat del dia a dia: preguntar als nens com ha anat l'escola, queixar-me que no atrapo la feina, que la rentadora sempre és plena, sentir plaer en menjar-me un tall de xocolata i mirar on tocarà jugar els partits el cap de setmana. I que no hi falti ningú.
Això demano pel 2017.
Rutina
Anònim, 01/01/2017 a les 21:56
+19
-0
Normalitat, rutina, avorriment, tranquil·litat, mans amigues, cors oberts.
Sí, la vida ens sacceja i quan ho fa volem que la motxilla no pesi, que les espatlles tornin a agafar la verticalitat, que els ulls no ens pesin, no haver d'arrossegar els peus, que el cor dansi i no galopi, poder respirar llarg...
Que el 17 escampi la boira, ens faci una altra transfusió de coratge i ens doni una treva a tots els qui la necessitem!
Feblesa
Anònim, 01/01/2017 a les 22:06
+18
-0
Quan mes grans ens feim més valoran les coses més sencilles, les que ens fan sentir bé, salud per tota la familia, poder llevar-li cada mati per anar al treball, trobar el gos que t'espera, sortir a fer un passeig els dies de sol, disfrutar d'una sessió de Pilates, perdre's per les pàgines d'un bon llibre, un bona nit amb una abraçada, i recordar amb un somriure a quí Ja no tenim entre nosaltres. Tan sols demano el mateix!
De ser fills a ser pares
Neus B , 01/01/2017 a les 22:09
+12
-0
Eva, en aquest petits dessitjos que jo tambe coincideixo molt amb tu, vull expresar un altre.
El disfrutar de cada moment que estem amb els nostres fills amb viure la vida perque aquestes petites experiencies seran el records que ens perdurara en tota la nostra vida, aixo es el que he apres com a filla i ara ensenyo com a mare al neus fills.
Petites caixes de records d' emocions a la ment i no gran caixes de coses materials al nostre voltant.
El millor dessitg pel 2017
Un altre desig que t'afecta, Eva.
Flor, 01/01/2017 a les 22:24
+11
-0
Un desig petit també però que t'afecta: seguir llegint els teus articles amb el plaer estètic, l'emoció i la reflexió que em provoquen. Gràcies per compartir els teus pensaments i les teves vivències. I que els teus desitjos es facin realitat.
un dia normal
Anònim, 01/01/2017 a les 22:54
+7
-0
Ja fa un temps, q quan el dia descansa, i la lluna domina la nit, q tant m'agrada i em demanen o jo mateixa repas el dia q esta acabant, si puc dit "ha estat un diá normal"...per mi es q ha estat un dia perfecte dins el meu mon quotidia No deman res mes...Supos q els anys ens donen la possibilitat de disfrutar de la normalitat.
Felic i normal 2017
Ésser valorat
Anònim, 01/01/2017 a les 23:10
+5
-0
Que els 365 dies poguem donar sense esperar res a canvi, potser només un petit senyal de que el que fem, només per uns instants, algú dels teus, se'n adonarà.Llavors aquests minuts i segons, llargs o curts, valdran la pena.
Per que?
MSOl, 02/01/2017 a les 07:29
+4
-1
Per qué li diem coses petites? Potser la grandesa s'amaga dins la peritessa....
No le pidas peras al olmo...
Amèlia Serres, 02/01/2017 a les 11:01
+5
-0
Jo aquest any tampoc volia fer una llista amb grans desitjos i n'he fet una amb propòsits "realistes" i que depenguin de mí, així serà més fàcil complir-los.
* Ser jo mateixa
* Estimar
* Equivocar-me
* Emocionar-me
* Anar de cara
* Riure i somriure
* Ser coherent
* Teatre, música i poesis #perlavena
* Compartir
* No esperar res...
La vida ens ensenya, sovint a cops, que és dura i cruel. I les persones no paren de decebre'ns o simplement és que n'havíem esperat massa... "No le pidas peras al olmo"... a veure si el 2017 no se m'oblida!
L'entranyable rutina
Cris F., 02/01/2017 a les 16:40
+2
-0
Jo només desitjo que el meu dia a dia sigui com sempre,amb els mínims daltabaixos possibles,envoltada de la gent que fa que jo no vulgui canvis en la meva rutina. Com es diria en anglès "no news,good news".
Sentir que no només ets tu
Anònim, 02/01/2017 a les 19:49
+1
-0
Gràcies per compartir els vostres comentaris, jo també l'hi vaig cridar a l'any 2017, des de dalt d'un cim: vull un any normal!!! Jo que només m'imaginava una vida plena d'aventures, ara valoro una feina fixe, una vida tranquil·la i poder estar davant del foc passant les hores.
un somni
Anònim, 02/01/2017 a les 22:30
+1
-0
El meu desitg es tornar vuit mesos i escaig enrera i tornar a tenir la familia que ens estimavem i llevar-me cada dia saben que el que em queda de vida la podre viure amb pau amb tothom
Què dolç!
Roser Bruch, 02/01/2017 a les 23:42
+1
-0
Voldria ressaltar aquest paràgraf :
"Avui tinc desitjos tan petits que gairebé no semblen desitjos. I amb prou feines m'atreveixo a dir-los en veu baixa, per si el sol fet d'expressar-los els pogués trencar".
Shhhh.......
RUTINA
Anònim, 04/01/2017 a les 00:31
+1
-0
No se qui ha escrit el comentari RUTINA...ha estat un anònim o potser anònima com jo.
Però volia agrair-te que ho hagis fet tan bonic i com si m'hagessis llegit el pensament.
De tot cor.
Mans amigues. Cors oberts.
No le pidas peras al olmo...
Anònim, 06/01/2017 a les 01:03
+0
-0
Amèlia, gàcies pel teu comentari, m'has llegit el pensament. Cada dia miro de recordar aquesta frase...I és més, he guardat el teu comentari per recordar-m'ho amb més força. És un treball personal que he d'aprendre...no esperar res...perquè encara que faci les coses de tot cor, en el fons a tots ens agrada rebre...I malauradament, et deceben o no sé, si és més encertat dir, et deceps...
Així doncs, a continuar amb força I amb il.lusió però sense esperar...només d'un mateix.
Comentari
Laura Golla, 16/01/2017 a les 11:53
+0
-0
El article: "vull un any normal" de Eva Piquer puplicat en catorze. cat tracta de que cambia quan ens fem adults.
Hi ha cuatre subtemes, els disitjos que va tenir abans, quan era jove, el fet que avui ja n té tal distjos sembla perque se ha fet adulta, que desea un any normal y que és un any normal per a ella.
És un text curt de prosa i tene 4 parafs.

Esta mol be estructurat, perque cada paraf tracta un subtema.

Aquest text m'agrada molt perque a mi em a igual. Ja no tinc la idea de que el mon es podria posar be d`una vegada i no mes deseo que els meus nens tenen una vida bona i que el mon no es fa peor.
Desitjos tan petits que es tornen impossibles.
Tristor, 02/06/2017 a les 15:29
+0
-0
Avui l'hora s'ha apagat en un segon i el dia et durarà un segle. No puc expressar el que et voldria dir, em sap greu no poder-te ajudar, ni el ànims ajuden ni la pena que sento té res a veure amb la que sents tu en aquests moments. Tan sols puc enviar-te una abraçada sincera i un potxó amb sentiment.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència