El dia que

El vol més llarg

Me'n vaig anar de casa amb una única por a la butxaca: la de l'avió

Fins i tot l'avi

Especial: El dia que
Arxivat a: Cambres pròpies
Imatge il·lustrativa
Cristina Losantos
No havia agafat cap vol transatlàntic ni me n'havia anat encara de casa dels pares ni havia viscut mai en parella. Ho anava a fer tot alhora. Tres creuetes de cop.
 
La nit de dijous a divendres me la vaig passar fent maletes. Empaquetant la meva vida per endur-me-la a l'altra punta del món. El que més pesava eren els diccionaris. No n'hauria sabut prescindir, en aquell abans de.
 
Podia no agradar-me Nova York, podia no agradar-me el nòvio, podia no agradar-me la feina de corresponsal, podia no agradar-me estar tan lluny de tot. Però aquestes pors tan grosses no haurien cabut a cap maleta i les vaig deixar a fora, en una habitació que estava deixant de ser meva sense que jo ho sabés.

Me'n vaig anar de casa amb una única por a la butxaca: la de l'avió, que ja em diràs com s'aguanta tanta estona al cel sense caure. I així, amb un bitllet només d'anada i carregada de paraules en ordre alfabètic, vaig volar cap al futur.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

a vegades, sovint...
., 03/01/2017 a les 23:53
+8
-2
a vegades les pors no saps com però s'acaben ficant a dins de la maleta i no saps pas com treure-las (perdo per les faltes) d'allà.
I d'aquell futur...
Anònim, 04/01/2017 a les 09:41
+9
-2
I d'aquell futur que vas volar ara estàs plenament engrescada amb Cultura Viva, de la qual gaudeixo cada dia durant el cafè del matí. Enhorabona
Les pors
Anònimsol solet, 04/01/2017 a les 13:31
+3
-0
Jo també vaig deixar les pors a casa dels pares. A la maleta i vaig posar totes les meves ill·usions. Algunes s'han complert, d'altres no , pero aquesta sortida del confort va marcar la meva vida i per bé. Ho aconsello a tothom! Gracies Eva!
Les pors són bones
Anònim viu, 04/01/2017 a les 16:40
+3
-0
Les pors no existeixen, no són d'aquest món. Només la mort és insalvable, però si tens por a la mort és que estàs viu.
VISCA LA VIDA!
pors són pors!
Anònim i tot, 05/01/2017 a les 16:46
+0
-1
No se com t'ho faràs, però ho has contat tan bonic que de ben segur el futur et regala l'apenentatge.
I les experiències d'allà faran marxar les pors, tot i que....pors són pors!
A l'anònim del 5 de gener a les 16:46
Eva Piquer, 05/01/2017 a les 20:41
+3
-3
D'aquell dia ja fa 25 anys, i el futur que esmento a l'article ja és passat.
Vida
Anònim, 09/01/2017 a les 08:49
+2
-1
Quina manera més sensible i bonica de parlar d'aquelles portes que durant la vida hem d'obrir i d'altres tancar
Tot es nou
Daniela, 09/10/2017 a les 08:15
+1
-0
Com no fer o si estava amb la persona estimada,el vol fantàstic
Pors
Marisa Ronchera, 09/10/2017 a les 09:28
+6
-2
Es curiós, la meva vida és força paral·lela a la teva, el dissabte farà 42 anys que em vaig casar i al cap de dues semanas, vaig deixar-ho tot, vaig agafar un vaixell amb al meu home era capità de la marina mercant, ho vaig estar navegant durant 5 anys fins que va néixer el nostre fill, la meva por també era més pel vaixell que pel fet de deixar-ho tot, va ser meravellós tornaria a fer-ho amb els ulls tancats, vaig viure 39 anys preciosos amb el meu company de vida, també va marxar massa d'hora
Fermesa
Dolors Figueras, 09/10/2017 a les 11:11
+0
-0
Qui no ha tingut i en té en molts moments de la vida? Per això en cal fermesa i no perdre l'esperança, això mai; és el millor antídot per superar les pors.
25 anys
Anònim, 09/10/2017 a les 17:31
+0
-1
Justament avui la meva neboda fa 25 anys i viu lluny, a Argentina i el lloc que ha viscut i li agrada més és NY
El vol més llarg
Anònim, 09/10/2017 a les 23:51
+0
-0
Aquestes pors tots d'una manera o altra les hem passat ,la diferència està en que tu les expliques de meravella Eva.
14
Anònim, 11/10/2017 a les 04:18
+0
-0
En el meu cas en fa 10 d'aquest vol tan llarg a l'altra punta del món. Va ser per necessitats emocionals sobretot i tb per qüestions acadèmiques el fet d'aventurar-m'hi i la veritat és que també ho tornaria ha fer amb els ulls tancats.
Des de llavors i curiosament el número 14 ha marcat la meva vida. I per sempre estaré enternament agraïda a l'oportunitat de decissió d'aquell moment i a experiències diverses que vaig viure llavors.

Les pors en el meu cas, crec i diria que les vaig deixar tancades en una caixeta sota clau però amb el temps, aquelles mateixes i d'altres que en aquells inicis no coneixia han anat sortint...però també n'estic agraïda. Perquè de tot se n'aprèn que diuen, i de les pròpies pors també.

Gràcies Eva. Sempre que et llegeixo m'apropo més a mi mateixa. Et desitjo el millor.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
Els Cinemes Girona ofereixen abonaments anuals amb un preu especial
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord
Imatge il·lustrativa
«El pequeño poni» mostra a la Sala Flyhard l'infern de l'assetjament escolar
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers