El dia que

El vol més llarg

Me'n vaig anar de casa amb una única por a la butxaca: la de l'avió

Fins i tot l'avi

Especial: El dia que
Arxivat a: Cambres pròpies, El dia que
Imatge il·lustrativa
Cristina Losantos
No havia agafat cap vol transatlàntic ni me n'havia anat encara de casa dels pares ni havia viscut mai en parella. Ho anava a fer tot alhora. Tres creuetes de cop.
 
La nit de dijous a divendres me la vaig passar fent maletes. Empaquetant la meva vida per endur-me-la a l'altra punta del món. El que més pesava eren els diccionaris. No n'hauria sabut prescindir, en aquell abans de.
 
Podia no agradar-me Nova York, podia no agradar-me el nòvio, podia no agradar-me la feina de corresponsal, podia no agradar-me estar tan lluny de tot. Però aquestes pors tan grosses no haurien cabut a cap maleta i les vaig deixar a fora, en una habitació que estava deixant de ser meva sense que jo ho sabés.

Me'n vaig anar de casa amb una única por a la butxaca: la de l'avió, que ja em diràs com s'aguanta tanta estona al cel sense caure. I així, amb un bitllet només d'anada i carregada de paraules en ordre alfabètic, vaig volar cap al futur.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

a vegades, sovint...
., 03/01/2017 a les 23:53
+16
-3
a vegades les pors no saps com però s'acaben ficant a dins de la maleta i no saps pas com treure-las (perdo per les faltes) d'allà.
I d'aquell futur...
Anònim, 04/01/2017 a les 09:41
+13
-2
I d'aquell futur que vas volar ara estàs plenament engrescada amb Cultura Viva, de la qual gaudeixo cada dia durant el cafè del matí. Enhorabona
Les pors
Anònimsol solet, 04/01/2017 a les 13:31
+7
-1
Jo també vaig deixar les pors a casa dels pares. A la maleta i vaig posar totes les meves ill·usions. Algunes s'han complert, d'altres no , pero aquesta sortida del confort va marcar la meva vida i per bé. Ho aconsello a tothom! Gracies Eva!
Les pors són bones
Anònim viu, 04/01/2017 a les 16:40
+6
-1
Les pors no existeixen, no són d'aquest món. Només la mort és insalvable, però si tens por a la mort és que estàs viu.
VISCA LA VIDA!
pors són pors!
Anònim i tot, 05/01/2017 a les 16:46
+0
-1
No se com t'ho faràs, però ho has contat tan bonic que de ben segur el futur et regala l'apenentatge.
I les experiències d'allà faran marxar les pors, tot i que....pors són pors!
A l'anònim del 5 de gener a les 16:46
Eva Piquer, 05/01/2017 a les 20:41
+8
-3
D'aquell dia ja fa 25 anys, i el futur que esmento a l'article ja és passat.
Vida
Anònim, 09/01/2017 a les 08:49
+4
-2
Quina manera més sensible i bonica de parlar d'aquelles portes que durant la vida hem d'obrir i d'altres tancar
Tot es nou
Daniela, 09/10/2017 a les 08:15
+2
-1
Com no fer o si estava amb la persona estimada,el vol fantàstic
Pors
Marisa Ronchera, 09/10/2017 a les 09:28
+13
-2
Es curiós, la meva vida és força paral·lela a la teva, el dissabte farà 42 anys que em vaig casar i al cap de dues semanas, vaig deixar-ho tot, vaig agafar un vaixell amb al meu home era capità de la marina mercant, ho vaig estar navegant durant 5 anys fins que va néixer el nostre fill, la meva por també era més pel vaixell que pel fet de deixar-ho tot, va ser meravellós tornaria a fer-ho amb els ulls tancats, vaig viure 39 anys preciosos amb el meu company de vida, també va marxar massa d'hora
Fermesa
Dolors Figueras, 09/10/2017 a les 11:11
+2
-0
Qui no ha tingut i en té en molts moments de la vida? Per això en cal fermesa i no perdre l'esperança, això mai; és el millor antídot per superar les pors.
25 anys
Anònim, 09/10/2017 a les 17:31
+2
-1
Justament avui la meva neboda fa 25 anys i viu lluny, a Argentina i el lloc que ha viscut i li agrada més és NY
El vol més llarg
Anònim, 09/10/2017 a les 23:51
+4
-0
Aquestes pors tots d'una manera o altra les hem passat ,la diferència està en que tu les expliques de meravella Eva.
14
Anònim, 11/10/2017 a les 04:18
+4
-0
En el meu cas en fa 10 d'aquest vol tan llarg a l'altra punta del món. Va ser per necessitats emocionals sobretot i tb per qüestions acadèmiques el fet d'aventurar-m'hi i la veritat és que també ho tornaria ha fer amb els ulls tancats.
Des de llavors i curiosament el número 14 ha marcat la meva vida. I per sempre estaré enternament agraïda a l'oportunitat de decissió d'aquell moment i a experiències diverses que vaig viure llavors.

Les pors en el meu cas, crec i diria que les vaig deixar tancades en una caixeta sota clau però amb el temps, aquelles mateixes i d'altres que en aquells inicis no coneixia han anat sortint...però també n'estic agraïda. Perquè de tot se n'aprèn que diuen, i de les pròpies pors també.

Gràcies Eva. Sempre que et llegeixo m'apropo més a mi mateixa. Et desitjo el millor.
Por
Anònim, 08/10/2019 a les 07:57
+1
-0
Jo vaig seguir l’amor a Escòcia. Només recordo una sensació que no em deixava: “por? Molta. Dubte? Cap.”
Les pors em van fer agafar embranzida
Anònim, 08/10/2019 a les 09:35
+2
-0
En el meu cas va 20 anys vaig marxar i va ser una fugida: de casa els pares (on m'ofegava), d'una parella, dels estudis que semblava que no duguessin enlloc, d'una vida que no m'agradava.
I vaig anar a treballar a un altre país, i vaig començar a viure sola, sense ningú conegut en 1000km a la rodona, i vaig trobar una altra parella (i quan no va funcionar vaig saber dir prou jo sola). I no totes les il.lusions es van complir, però vaig aprendre a aprendre de les meves pors.
Ja em diràs
Anònim, 08/10/2019 a les 15:20
+0
-0
Que preciós i que senzill que ho dius.
Gracies
Sili, 08/10/2019 a les 17:39
+0
-0
M encanta llegir tot el q escrius! I sempre ho espero! En un moment hem fas volar cap aquell sentiment ,aquella emoció amagada q pot ser algun cop jo hi sentit i no puc explicar.
Gràcies de tot cor i perdó també,per les faltes
Llenguatge
Delf1954, 17/10/2019 a les 04:17
+0
-0
El llenguatge suporta el pensament ,sense ell només hi ha sentiments , emocions....sense llenguatge apareix la por.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal