Basorèxia

El temps seríem nosaltres

Dibuixo llavors universos paral·lels on deixo per fi de classificar i tu i jo ballem fent cercles

El que no puc dir

| 02/01/2017 a les 15:18h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Wendy Longo
 


En una de les visites vaig preguntar al metge quina és la probabilitat de quedar-me ximple. Ho vaig fer una mica per les risses una mica de debò, com es fan totes les coses. Tots a la sala van riure i al final no em va quedar clara la resposta. És igual, ja ho anirem veient.
 
No recordo a partir de quin moment em va agafar per classificar mentalment les coses entre importants i no importants. Ho devia anar integrant dins meu de manera conscient quan ho necessitava i ara ja ho faig fins i tot quan no vull.
 
Si el vestit serà blau o negre: no és important. Si s’ha fos un llum: no és important. No hi ha pinyes per encendre el foc: important. Un refredat: no important. No queda llet per esmorzar: no important. S’acaba l’any: no important. El meu aniversari: no important. Les sabates de tacó: no m’emprenyis. La cançó que m’acompanyarà: important. El físic: no important. Que entre els dos sumem vuitanta anys i ens comuniquem per casa amb walkie-talkies: important. L’edat no però el pas del temps, sí. Les persones de la meva vida, la tendresa: important. Els països que no visitaré: no important. Els no-mai-més. Els maleïts ara-o-mai. El joc de viure: no important.  

Compte: les coses no importants també les faig, però sabent-les banals, cosa que em desmotiva i m’impacienta. El temps en detriment de tot allò que-sí-que-és-important-no-te-n’adones?
 
La cara que faré el dia que: important. El matí en què desperto i ja he fet tard: important i no important. Les queixes que callo, la solitud dels brots invisibles. Les mirades invisibles. La ràbia, l’altra gent. Els més valents, la pèrdua: important. Les queixes dels altres. La vida dels altres sí i la meva, no. L’amor meu tot: important.  

Dibuixo llavors universos paral·lels on deixo per fi de classificar i tu i jo ballem fent cercles, que no és ben bé ballar, és només girar sobre un eix per trasbalsar-te i poder-te moure ràpid ràpid un altre cop per caure sobre un terra de pinassa que no fa mal. Universos on les carícies es noten també a la mà, on no hi ha futurs a témer, universos perfectes on a l’hivern no fa aquella humitat, saps de què parlo, i no fa fred i no és perillós.
 
Que jo inventi un univers paral·lel on tot és així paregut però millor. On t’hi posaria per no haver de protegir-te, perquè puguis ser feliç no només a instants sinó sempre. On espai i temps sigui el mateix però de veritat, no sense entendre-ho, o el temps no sigui important, perquè el temps series tu, o seria jo. El temps seríem nosaltres, però això no és important.

COMENTARIS

Crític-a
Anònim, 03/01/2017 a les 14:21
+0
-1
Molt maco, però... "risses"???

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge denuncia què passa massa sovint quan s'adopta un animal
Imatge il·lustrativa
Un anunci del govern d'Escòcia per no abaixar la guàrdia
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer