Poesia

Lluita de classes

Estàvem enmig de la casa, a l’enfront de la porta i els/ pares que arribarien potser ara mateix

Terenci Moix, imaginació i desig

| 08/01/2017 a les 12:38h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poesia, poema
«Que el llibre és una exposició amb paraules del tema de l’amor, o un llibre d’erotisme per dir-ho en termes més habituals, això és una cosa que el mateix títol insinua, i que el seu contingut, així com el tractament del llenguatge que s’hi empra, deixa molt clar.» 

Ho escriu Jordi Llovet al proemi d'El bell país on els homes desitgen els homes, de Biel Mesquida (9 de gener del 1947, Castelló de la Plana, País Valencià), un llibre que va aparèixer per primer cop el 1974 en una edició clandestina. Celebrem l'aniversari de l'escriptor llegint-ne aquest poema.  
 

Foto: Robert Álvarez



Era primavera i plovisquejava. La taula, els llibres
    oberts, un ram d’octavetes trepitjades.
 
L’horabaixa i els trinxets sense metralletes.
 
Encara que no ho cregueu la fosca dels núvols
    regalima un argent malaltís com aquest raig
    inefable de suor, tan estantissa, a l’emblanquinat i
    a la mirada.
 
El pare a la feina. La mare a la modista.
 
¿Qui descobrirà quantes busques aturades duc rere els
    llavis?
 
Tocaren el timbre.
 
Així de complicat.
 
En obrir la porta m’envestia aquella ona bruna de pell
    i un calfred lluent de pluja.
 
¿Podré dir el teu nom, al·lot despentinat, que t’abocaves
    tot sencer amb frisor inconscient des que els
    nostres ulls se toparen?
 
Quan agafava el vímet del cistell ple de queviures cada
    dit cercava el seu homòleg entre un aire de
    fluixedats als genolls.
 
Mentre buidàvem cada objecte les venes em rebentaven
    i endevinava els teus batecs desfermats enmig de les
    pestanyes tímides i arrissades.
 
No sabia les distàncies, ni els tremolors, ni la meva mà
    dreta i la teva mà esquerra que, en agafar una
    taronja, s’immobilitzen recíproques molt de temps.
 
Després fugírem...

Desembotonava, destrossava la llista d’aquella bata de
     noi dels encàrrecs.

Tu cercaves, nerviós i violent, el meu nu sota la bragueta.

Ens arrabassàrem els vestits amb dents i llops.
 
Suràvem confegits dins el mirall del passadís on la meva
    llengua corria els viratges de cada múscul teu,
    acaronava les línies dures de la teva llargària,
    s’enfonsava al centre de la breu i fosca circumferència,
    feia complicats collars, inacabables, incrustats al coll.
 
I tastava l’obscura fesomia enclavada de besos.
 
Els teus moviments felins desprenien una boirina
    metàl·lica i roent mentre fregaven els pèls de
    l’entrecuix.
 
El tall rosa de la teva boca engolia els testicles...
 
Enrunaves el llombrígol entre ivori i llengua.
 
La lleugera pelussa dels teus pòmuls fregava els
    mugrons, s’hi enfonsava.
 
La sabonera de la teva saliva esbuca l’esfínter que es
    nega sense un crit.
 
Eres una criatura, criatura ferotge, jugant amb les
    meves anques, mossegant-les, mentre jo m’agenollava
    empès i obligat pel teu desfici i aquest desig
    d’esfonsar-te dins el bell forat del meu anus.
 
Entabanàvem el temps amb la fortor d’un perfum
    censurat.
 
El dur gla de la teva verga, tendríssima, fuetejava
    l’espinada i les teves ungles dibuixaven tremolors a
    la cintura.
 
M’aferrares —posant-te el puny entre els llavis talment
    un inèdit Hermes de Praxíteles esbucant de certes
    flamarades vells mobles, vells quadres, vells
    costums, vella moral, vella família— una grapada
    de saliva enmig del cul.
 
Jo girava el cap i bevia el teu sexe que lluïa tacat de
    besades.
 
Estàvem enmig de la casa, a l’enfront de la porta i els
    pares que arribarien potser ara mateix.
 
M’enculares.
 
Un agulló de gust avança intensament i m’hauria pogut
    morir per sempre més dins la jovenesa d’aquest fris
    on els teus moviments i la posició d’amor fossin
    l’esplendor del plaer que cap erosió del cel ni del
    temps no serà capaç d’esborrar.
 
Barcelona, abril de 1974 



 





El bell país on els homes desitgen els homes

© Biel Mesquida
© Edicions 62, 2012


 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge denuncia què passa massa sovint quan s'adopta un animal
Imatge il·lustrativa
Un anunci del govern d'Escòcia per no abaixar la guàrdia
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer