Éric Rohmer, pseudònim de Maurice Henri Joseph Schérer, va néixer el 4 d’abril del 1920 a Nancy i va morir l’11 de gener del 2010 a París. Recordem el crític i director de cinema, figura rellevant del moviment de la Nouvelle Vague.
Foto: Facebook Éric Rohmer
1. El que més m’agradaria seria fer pel·lícules amb una càmera completament invisible.
2. Mai he pensat allò de “és ella” ni que havia vist abans la seva mirada. Però cada cop que una dona em mira sento com un déjà vu. Potser perquè cada cop que una dona mira un home, la seva mirada està carregada de l’etern femení, que no té res de personal. No es veu una dona, sinó que es veuen dones.
3. Si no hagués llegit, hauria pensat i el pensament, quan s’hi arriba, és el més dolorós de tot i el més acaparador.
4. No m’importa gaire el realisme, només la veritat de les coses.
5. No crec que les meves pel·lícules siguin literàries. Estan basades en les coses més ordinàries de la vida.
6. La civilització occidental dóna forma al contingut de les meves pel·lícules, em proporciona temes que no s’havien utilitzat abans.
7. No dic res amb paraules. No dic res amb imatges. No dic res, només ho mostro. Mostro les persones que es mouen i parlen. És tot el que sé fer.
8. Crec que l’art elevat neix de l’art popular, sense un no existeix l’altre.
9. Has de saber com anar en contra de les tendències del moment.
10. En una pel·lícula, hem de mostrar què hi ha més enllà del comportament humà sabent que a la pantalla només podem ensenyar-hi el comportament.
11. No dec el meu èxit als subsidis de l’estat, sinó al públic fidel que m’ha seguit.
12. Els francesos no busquen aliances fins que tenen dificultats.
13. Quan escric, fins i tot faig dibuixos.
14. L’art del cinema ens torna al món, perquè les altres arts ens n’han distanciat.
