Poesia dibuixada

Pistes

De tan a prop del terra, ja no caurem./ I estimar és caure

| 17/03/2018 a les 09:13h
Especial: Poesia dibuixada
Arxivat a: Biblioteca, poesia dibuixada
Sensibilitat i creativitat. Poetes d'avui i d'ahir. La veu de l'actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Format per 14 poemes, és una forma d'impulsar i homenatjar l'ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar
si ens condemnava allò que era igual
o bé la diferència és la culpable.
L’amargor com una pista em porta a tu,
que ets a la cuina i amb la cullera dissols
el sucre que ja no em despertarà.
Del teu gest no es desprèn una resposta,
tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t:
Jo no tinc ales perquè els omòplats
tornen a ser omòplats si tu no els mires.
I tu que no tens esma per volar.
De tan a prop del terra, ja no caurem.
I estimar és caure.
 

COMENTARIS

Estimar és caure
Anònim, 12/01/2017 a les 17:09
+40
-1
Ja fa temps que només trepitjo el terra...
Les meves ales van desaparèixer des de les teves darreres paraules...
Crec que, ja ningú, mai més, em farà caure. Ningú em farà somiar...

El poema és preciós i m'ha fet dir aquestes paraules. Meravellós aquest projecte!! Gracias.
Joana

Sense ales
Jaci, 12/01/2017 a les 22:13
+18
-2
El poema preciós, i precisament avui que m'han tallat les ales i m'he quedat sense poder volar...volar el vol d'un ocell que volia arribar al fons del seu cor per poder treure aquella pedra que no la deixa estimar o deixar-se estimar...
...i ara voldria plorar.
Pistes
Maria Batalla i Gardella, 13/01/2017 a les 12:43
+5
-0
La poesia de Mireia Calafell, preciosa!!!!
La veu de Silvia Bel, encantadora!!!!
I el traç de la il-lustradora Marta Bellvehí, meravellós!!!!

Gràcies Carles Capdevila, per totes les teves informacions, sempre tant
Interessants
ESTIMAR ÉS CAURE.
Mónica Pin Álvarez , 28/02/2017 a les 22:49
+9
-0
El poema, és autentic, preciós...
Amb una veu molt dolça, serena... per Mireia Calafell.
L'il·lustració una meravella que transmetre l'olor a cafè calent.
Ja fa mots anys estic tots els dies lluitant.
Mhan tallat les ales
Anònim, 17/03/2019 a les 11:03
+2
-0
Precios el poema,
Tornare a volar quan deixi de plorar
Preciós
Inhala, 18/03/2019 a les 08:44
+0
-0
Molt bonic!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»