Educació

Les motxilles que entren a classe

Perquè fer-te teu el dolor dels altres és una forma de curar-lo

| 16/01/2017 a les 12:48h
Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, Educació

Foto: World Bank Photo Collection


Això no és problema meu. Mira, jo ja he fet el que podia. Són les cinc, surto per la porta del darrere i adéu. Vés amb compte que aquesta nena és una mentidera. Amb aquest nen no hi ha res a fer, ja ho veia a P3. I els seus pares, ui, encara com ha sortit així. A la Mireia li poso un notable, perquè, encara que estigui una mica fluixa, és de notables. En Pau juga sol perquè li agrada jugar sol. El Joan suspèn perquè no hi ha manera que porti els deures fets. I mira que ha estat tota la setmana sense pati. I has vist quina lletrota fa?
 
Diria que els bons mestres són els que fan l'exercici de concretar. Que en comptes de repartir i repetir etiquetes i temaris es dediquen a educar, entenent que educar és acompanyar, vetllar, apropar la vida a la vida. Que no classifiquen en sacs, sinó que acullen el matís. I per molt fràgil i delicat que sigui el cuiden i l'estimen i se'l fan una mica seu. Perquè fer-te teu el dolor dels altres és una forma de curar-lo. Mestres que, en lloc d'empetitir, donen l'oportunitat de ser, de créixer. La confiança. Que regalen una mirada nova, cada dia al matí, a les motxilles que entren a classe. Que lluny de limitar-se a sentenciar que la hac està torta intenten llegir per què avui agafa el llapis mig ensopit. I a qüestionar-se si la fitxa que va manar que fessin a casa realment valia la pena que la fessin. I si tothom tenia algú que l'ajudés a fer-la. Mestres que abans de parlar, escolten. I tornen a escoltar. I escolten de veritat: amb els ulls. Amb la mà. Amb la fidelitat d'una porta que, passi el que passi, sempre és oberta.
 
A punt per rebre el món que la Mireia, el Pau i el Joan porten a dins. Sabent que tant el poden trencar com arreglar. I fins i tot, i fins quan calgui, compartir.

COMENTARIS

Motxilles
Andreu M., 17/01/2017 a les 08:00
+6
-0
Tant de bò sapiguéssim valorar el que du cada. infant a la seva mtxilla. Una Paraula agradable és motivadora,. Gràcies.
Canvi
Anònim, 03/03/2017 a les 18:36
+0
-0
Obrir els ulls i poder aportar en positiu, els nens pateixen i no posar barreres.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país