Educació

Les motxilles que entren a classe

Perquè fer-te teu el dolor dels altres és una forma de curar-lo

| 16/01/2017 a les 12:48h
Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, Educació

Foto: World Bank Photo Collection


Això no és problema meu. Mira, jo ja he fet el que podia. Són les cinc, surto per la porta del darrere i adéu. Vés amb compte que aquesta nena és una mentidera. Amb aquest nen no hi ha res a fer, ja ho veia a P3. I els seus pares, ui, encara com ha sortit així. A la Mireia li poso un notable, perquè, encara que estigui una mica fluixa, és de notables. En Pau juga sol perquè li agrada jugar sol. El Joan suspèn perquè no hi ha manera que porti els deures fets. I mira que ha estat tota la setmana sense pati. I has vist quina lletrota fa?
 
Diria que els bons mestres són els que fan l'exercici de concretar. Que en comptes de repartir i repetir etiquetes i temaris es dediquen a educar, entenent que educar és acompanyar, vetllar, apropar la vida a la vida. Que no classifiquen en sacs, sinó que acullen el matís. I per molt fràgil i delicat que sigui el cuiden i l'estimen i se'l fan una mica seu. Perquè fer-te teu el dolor dels altres és una forma de curar-lo. Mestres que, en lloc d'empetitir, donen l'oportunitat de ser, de créixer. La confiança. Que regalen una mirada nova, cada dia al matí, a les motxilles que entren a classe. Que lluny de limitar-se a sentenciar que la hac està torta intenten llegir per què avui agafa el llapis mig ensopit. I a qüestionar-se si la fitxa que va manar que fessin a casa realment valia la pena que la fessin. I si tothom tenia algú que l'ajudés a fer-la. Mestres que abans de parlar, escolten. I tornen a escoltar. I escolten de veritat: amb els ulls. Amb la mà. Amb la fidelitat d'una porta que, passi el que passi, sempre és oberta.
 
A punt per rebre el món que la Mireia, el Pau i el Joan porten a dins. Sabent que tant el poden trencar com arreglar. I fins i tot, i fins quan calgui, compartir.

COMENTARIS

Motxilles
Andreu M., 17/01/2017 a les 08:00
+6
-0
Tant de bò sapiguéssim valorar el que du cada. infant a la seva mtxilla. Una Paraula agradable és motivadora,. Gràcies.
Canvi
Anònim, 03/03/2017 a les 18:36
+0
-0
Obrir els ulls i poder aportar en positiu, els nens pateixen i no posar barreres.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht