Xerrades

Ken Robinson: «Estem obsessionats a portar la gent a la universitat»

14 reflexions de l'educador, que diu que «fem un ús pobre dels nostres talents»

| 31/01/2017 a les 12:44h
Especial: Xerrades
Arxivat a: La butaca, xerrades
Ken Robinson (Liverpool, 4 de març del 1950) és un educador, escriptor i conferenciant. Escoltem la xerrada TED -i en recollim 14 reflexions- en què parla sobre la importància de reconèixer, vetllar i impulsar els talents de cada infant. I fins a quin punt és important educar respectant el potencial i la identitat dels alumnes.  



1. Fem un ús molt pobre dels nostres talents. Molta gent es passa tota la vida sense saber quins són els seus talents. O fins i tot, si en tenen algun. He conegut tota mena de gent que no creu que sigui bona en res.

2. He conegut molts tipus de gent que no gaudeixen amb el que fan. Simplement es passen la vida envellint. No treuen cap gran plaer d'allò que fan. Ho suporten, en lloc de gaudir-ho. I només esperen el cap de setmana. Però també he conegut gent a qui els encanta el que fan i no poden imaginar-se fent una altra cosa.

3. Si els diguessis: no facis això mai més, es preguntarien de què els estàs parlant. Perquè no és el que fan, és el que són. Diuen: per això sóc el que sóc, saps? Seria estúpid que ho deixés de fer, perquè connecta amb el meu jo més autèntic. Això no li passa a prou gent.

4. L'educació, d'alguna manera, separa moltíssima gent dels seus talents naturals. I els recursos humans són com els naturals; molts cops són enterrats en la profunditat. I has d'anar a buscar-los. No estan allà disposats a la superfície. Has de crear les circumstàncies perquè es manifestin.

5. El que necessitem no és una evolució, sinó una revolució de l'educació.

6. La innovació és difícil perquè vol dir fer alguna cosa que la gent no troba gaire fàcil en la majoria dels casos: qüestionar coses que donem per fetes, que creiem que són òbvies.

7. Moltes de les nostres idees han estat transformades, no per afrontar les circumstàncies d'aquest segle sinó les dels segles anteriors. Però les nostres ments encara hi estan hipnotitzades. I ens hem de desenlluernar d'algunes d'elles. Ara bé, això és més fàcil dir-ho que fer-ho. És molt difícil saber què és el que dones per fet. Precisament, perquè ho dones per fet.

8. Una de les idees que hi ha és la de la linealitat: que comença aquí i vas per un camí, i si ho fas tot bé, acabaràs assentat per a tota la vida. La vida no és lineal, és orgànica. Probablement el cim de l'educació és entrar a la universitat. Crec que estem obsessionats a portar la gent a la universitat. No vull dir que no s'hi hauria d'anar, però no tothom necessita anar-hi. I no tothom necessita anar-hi ara, potser ho faran més tard.

9. Vaig estar a San Francisco fa un temps signant llibres. Hi havia un home comprant-ne un, tenia trenta i pocs anys. Li vaig preguntar: "a què et dediques?" Em va dir: "sóc bomber". Li vaig preguntar: "des de quan?" Em va contestar: "sempre, sempre ho he estat". "Quan ho vas decidir?" "De nen, de fet, això era un problema per a mi a l'escola, perquè tothom volia ser bomber. Però jo ho volia ser de debò".

10. Em va explicar: "a l'últim curs de l'institut hi havia un professor que no s'ho prenia seriosament. Em va dir que estava llençant la meva vida si això era tot el que escollia fer-ne. Que havia d'anar a la universitat i convertir-me en un professional, que tenia un gran potencial i que estava malgastant el meu talent fent això. Va ser humiliant perquè m'ho va dir davant de tota la classe i em vaig sentir fatal. Però era el que jo volia, i tant bon punt vaig deixar l'escola em vaig presentar al cos de bombers i m'hi van acceptar. Estava pensant en aquell home just ara, mentre parlaves, perquè fa sis mesos li vaig salvar la vida. Va tenir un accident de cotxe, el vaig treure de dins i li vaig fer un massatge cardíac. I també vaig salvar la vida de la seva dona".  

11. L'altre tema és la conformitat. Hem construït els nostres sistemes educatius sobre el model del menjar ràpid. Que està empobrint el nostre esperit i les nostres energies tal com el menjar ràpid debilita els nostres cossos.

12. Hem de reconèixer dues coses: una, que el talent humà és immensament divers, que la gent té aptituds molt diferents. Però també hi ha la passió: sovint, la gent és bona en coses que realment no els importen gaire. El que realment importa és la passió i allò que entusiasma el nostre esperit i la nostra energia.

13. Si estàs fent una cosa que t'agrada, una hora sembla que siguin cinc minuts. Si estàs fent una cosa en què el teu esperit no vibra, cinc minuts semblen una hora. I la raó per la qual tanta gent abandona l'educació és perquè no alimenta el seu esperit, energia o passió.

14. Hem de canviar els paradigmes: hem d'anar del que és essencialment un model industrial d'educació, un model de fabricació, basat en la linealitat, la conformitat i l'homogeneïtzació de la gent per dirigir-nos cap a un model que estigui més basat en els principis de l'agricultura. Hem de reconèixer que el procés del creixement humà no és mecànic, sinó orgànic. I no podem predir el desenvolupament humà, l'únic que es pot fer, com un pagès, és crear les condicions sota les quals començarà a florir.
 

COMENTARIS

Canviem el sistema
Violeta SC, 31/01/2017 a les 20:52
+19
-2
No estem obsessionats amb la universitat, ens obliguen a passar-hi si o sí. Les administracions públiques són les primeres en menysprear els oficis i la professionalitat. Si no tens un títol universitari no pots treballar en segons quins nivells i no parlo de caps de departaments o càrrecs directius. Quan hi ha una vacant inclús en tasques que no estan reglades té més probabilitats que agafin un llicenciat que un professional amb dècades d'experiència, encara que la llicenciatura no tingui res a veure amb el perfil professional que es demana. Aquestes paradoxes es donen sobre tot en l'àmbit de la cultura.
quan els pares decideixen que allò que volen siguin els seus fills.
Anònim, 26/05/2017 a les 16:32
+2
-0
Vaig tenir un alumne que era feliç cantant i ho feia extraordinàriament bé, però no era un bon estudiant. La reacció dels pares va ser prohibir-li anar a cantar perquè no treia bones notes. Va ser impossible fer-los entendre que s'equivocaven que havien de trobar n altre camí perquè millorés en els estudis. El resultat va ser que sense anar a cantar les notes tampoc van millorar

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural tindrà l’exposició «Plàstic» com a pal de paller de la jornada
Imatge il·lustrativa
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa més d'un centenar d'imatges del fotògraf
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí acollirà un cicle per impulsar la comarca
Imatge il·lustrativa
L'artista explora la relació entre el so i la visió al Macba
Imatge il·lustrativa
L'Antiga Fàbrica Damm acull la presentació del documental «Salvemos nuestro Mediterráneo»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo de Greenpeace ens alarma sobre l'excés de plàstic dels supermercats
Imatge il·lustrativa
Animals en perill d'extinció canten «I Dreamed a Dream» del musical «Els miserables»
Imatge il·lustrativa
Una colla de nens ens alerten que les conseqüències de com vivim avui les patiran ells demà