Xerrades

«Atureu la bogeria de treballar sempre en grup»

14 reflexions de Susan Cain sobre els introvertits en un món fet a mida per a extravertits

| 01/02/2017 a les 18:52h
Especial: Xerrades
Arxivat a: La butaca, xerrades
Susan Cain va dedicar set anys a escriure el seu llibre Quiet: The Powerful of Introverts in a World That Can't Stop Talking. Diu que «aquests set anys han estat com una benedicció total, perquè estava llegint, estava escrivint, estava pensant, estava investigant». Tot i això, en aquesta xerrada TED, deixa de banda el seu medi natural d'introversió per explicar-nos les habilitats extraordinàries d'aquesta personalitat en un món on sovint es premia una actitud extravertida i sociable.




1. Quan tenia nou anys vaig anar per primer cop a un campament d'estiu i la mare em va preparar una maleta plena de llibres, cosa que em va semblar el més normal del món perquè, a la meva família, llegir era l'activitat grupal principal. Pot sonar antisocial però per a nosaltres només era una manera diferent de ser socials. Tenies l'escalfor corporal de la teva família asseguda amb tu, però a la vegada eres lliure de vagar per la terra de les aventures dins la pròpia ment.

2. Vaig rebre el missatge que la meva manera de ser, calmada i introvertida, no era necessàriament la més indicada, que hauria d'intentar ser molt més extravertida.

3. És diferent a ser tímid. La timidesa té a veure amb la por al judici social. La introversió té més a veure amb com responem a l'estimulació, incloent-hi l'estimulació social. Mentre l'extraversió demana estimulació, els introvertits se senten més vius, més actius i capaços quan estan en ambients més tranquils amb menys estímuls. No tota l'estona, aquestes coses no són absolutes, però sí durant una estona llarga. Així que la clau per aprofitar els nostres talents és col·locar-nos en la zona d'estimulació més adequada per a cadascú.
 
4. Les nostres institucions més importants, les nostres escoles i els nostres llocs de feina estan dissenyats principalment per als extravertits i les seves grans necessitats d'estimulació. I actualment encara tenim aquest sistema de creences, que jo anomeno el nou grup de pensament, que sosté que tota creativitat i productivitat provenen d'un lloc estranyament sociable.
 
5. Els nens que prefereixen anar al seu aire o treballar sols sovint són vistos com a atípics o, en el pitjor dels casos, com un problema. La majoria dels mestres pensen que l'estudiant ideal és extravertit, en contraposició als introvertits.
 
6. La majoria de nosaltres treballem en oficines obertes, sense parets, on estem subjectes al soroll i a la mirada constant dels companys. I s'exclouen sovint els introvertits dels llocs de treball de lideratge, tot i que tenen tendència a ser més prudents, i molt menys propensos a cometre riscos excessius.
 
7. La soledat és important i, per a moltes persones, és com l'aire que respiren. Per què fem que els introvertits se sentin culpables de voler anar per lliure? 
 
8. No podem estar en un grup de persones sense, de manera instintiva, imitar les seves opinions. Fins i tot amb coses personals i viscerals, com les que ens atrauen, començaràs a imitar les creences de la gent del teu voltant sense adonar-te que ho estàs fent.
 
9. Seria millor per a tothom anar per lliure, generar idees pròpies alliberats de la distorsió de la dinàmica de grup i posteriorment reunir-se per parlar en un ambient ben conduït a partir d'aquí.
 
10. El més especial del meu avi és que, rere un paper cerimonial, en realitat era modest i introvertit, tant que, quan feia sermons, tenia problemes per mantenir el contacte visual amb la seva congregació, a la qual havia parlat durant 62 anys. [...] Però quan va morir als 94, la policia va haver de tancar els carrers del veïnat per deixar pas a la massa que el va anar a lloar.
 
11. Atureu la bogeria de treballar sempre en grup. Només atureu-la. Gràcies. I vull ser clara amb el que dic, perquè en el fons penso que les nostres oficines haurien d'animar les interaccions com les xerrades informals de cafè, ja sabeu, on les persones es reuneixen i de manera informal intercanvien idees. Això és fantàstic. És genial tant per a introvertits com per a extravertits.
 
12. Necessitem molta més privacitat i llibertat i molta més autonomia a la feina. A l'escola, també. Hem d'ensenyar als nens a treballar junts, per descomptat, però també hem d'ensenyar-los a treballar pel seu compte. També és especialment important per als nens extravertits. Necessiten treballar al seu aire perquè d'aquí provenen en part els pensaments profunds.

13. Aneu al desert. Sigueu com Buda, tingueu les vostres pròpies revelacions. No dic que tots hàgim de marxar i construir cabanyes als boscos i no tornar a parlar amb ningú, el que dic és que tots hauríem de poder desconnectar i ficar-nos dins dels nostres caps una mica més sovint.

14. Mireu bé què hi ha dins de la vostra maleta i per què ho heu posat allà. Així doncs, extravertits, potser les vostres maletes també estan plenes de llibres. O potser estan plenes de copes de xampany o d'un equip de busseig. El que sigui, espero que ho tragueu a cada oportunitat que tingueu i ens delecteu amb la vostra gràcia i alegria. Però, introvertits, sent com sou, possiblement tindreu l'impuls de guardar curosament el que hi ha dins de la maleta. I això està bé. Però, de tant en tant, només de tant en tant, espero que obriu la vostra maleta perquè altres persones la vegin, perquè el món us necessita i necessita el que hi porteu dins.
 

www.ted.com

COMENTARIS

Sóc introvertit i me'n fan sentir culpable
Joan 1986, 02/02/2017 a les 00:25
+19
-1
Visc sol i m'agrada. He viatjat sol i m'encanta. Moltes vegades vaig a museus, bars o faig altres tipus d'excursions i ni tan sols tinc en compte la possibilitat de buscar-me un acompanyant. És obvi que m'encanta fer sopars amb amics i sortir amb gent, però també sóc partidari de reservar el meu espai. I m'he sentit dir de tot per tenir aquesta mena d'actituds.

Per què mirem malament i assenyalem el solitari? Sóc molt partidari del que diu aquesta dona: atureu aquesta bogeria. A mi, personalment, l'únic que m'ha aportat l'obligatorietat de ser més sociable són maldecaps i problemes amb l'alcohol.
Sóc mig mig
davidnezan, 02/02/2017 a les 18:07
+6
-0
M'ha agradat molt!
Sobretot el fet d'invitar-nos a perdre les pors de parlar en públic. A mi personalment, m'agradaria perdre aquesta por i que ens obliguin a ser extrovertits em bloqueja.

Que cadascú sigui com vulgui i entre tots farem projectes personals i de grup millors.

Jo cada tarda vaig a fer un cafè sol a un bar i em sento còmode estant sol. També m'agrada estar amb gent, però aquell és el meu moment. I no em sento culpable de voler estar sol, tot sol! Això m'ajuda a pensar i trobar-me a mi mateix.

I tot li dec a la meva dona, qui em parla francament sempre i m'ajuda i em recolça en tot.
Sóc introvertit i...
Anònim, 05/02/2017 a les 15:16
+3
-0
...tiro cap al cinema a veure "Manchester by the sea"... tot sol. :)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència