Tres jocs d'auriculars

Tretze. «Gnossienne»

És un polvo que no veus al final d'un passadís sense llum, però està passant i ho saps

| 19/12/2014 a les 21:11h
Especial: Tres jocs d'auriculars
Arxivat a: El piano

Il·lustració: Jordi Lafebre


"Sexe". Sexe és el que penses quan sents i veus Marvin Gaye, quan algú posa Barry White després d'unes copes i quan la veu recitada de Serge Gainsbourg se t'entafora a les orelles. És obvi, és públic i estadístic, se n'han fet estudis i tot. Darrere d'enunciats eufemístics com "música per animar la parella" on l'animar és un clar "excitar a veure si acabem follant com dos animals en zel" hi ha una col·lecció de cançons insígnia de la música llevataps occidental, les cançons sacacorchos.
 
Tempo mitjà, comeonbabys i bases rítmiques marcades però elàstiques que ens fan remenar cap i cul acompassats, com si ens hagués posseït una essa de metre setanta feta d'un teixit de milers d'esses que ballen harmonioses i ens estoven les articulacions; ens fan cossos sinuosos i omplen el sistema límbic de paisatges fets de pell que batega, lenta. Cal saber francès per saber que a «L'hôtel particulier» Serge Gainsbourg s'acaba allitant amb Melody Nelson? No, no cal.
 
Més enllà de les que parlen amb poca roba i marcant paquet directament al cervell rèptil, hi ha músiques que des d'un racó se'l miren, abaixen el ulls i somriuen per sota el nas, les que suggereixen i conviden sense imatges de llits ni verbs eufemístics, però cal saber escoltar. Potser és només que s'hi ha d'estar disposat i disponible, com a jugar.
 
Un amic em va dir que sabia que el seu company de pis estava deprimit perquè s'adormia cada nit escoltant Satie als auriculars. "Ah –li vaig dir–, això és que no s'ha escoltat la «Gnossienne número 1» amb les meves orelles. És un polvo, però com del XVIII i dirigit per, mmmh, jo què sé, Fellini. Travesses el llindar d'una porta vella, d'aquelles que pesen mig món –saps?– i grinyolen, i que ja eren velles el primer dia, que et deixa a un extrem d'un passadís llarguíssim. D'allà al fons n'arriba una llum suau, com torta, que balla i només il·lumina part del terra i la paret plena de tapissos que belluguen d'aquella manera, amb aquell batec de quan passa algú per davant movent l'aire i fa que se separin de la paret un dit i mig a tocar del terra. L'aire és espès com el d'un soterrani però calent, pesa i fa una olor boirosa d'espècies, i a mesura que avances pots arribar a sentir una mena de frec de roba i una conversa de respirars que vénen del mateix lloc que la llum. No veus res però t'ho pots imaginar –saps què vull dir?–, sang calenta, cossos, pots arribar a imaginar-te alguna ombra lenta i desdibuixada. És un polvo que no veus al final d'un passadís sense llum, però està passant i ho saps."



@drudibuixa

COMENTARIS

mueve tu cucu
carol anònim, 07/12/2014 a les 00:13
+1
-0
Que interessant. En aquells temps (a principis del segle XXI), no sabia qui eren ni Marvin Gaye, ni Barry White, ni, encara menys, Serge Gainsbourg i se'm va ocòrrer que Lazing on a Sunday Afternoon de Queen podria funcionar. A partir d'ara, la Nocsien número 1 i les melodies del Nino Rota sempre al bolso. No pot fallar. Yupi, i'll be lazing on a sunday afternoon.
posdata del cucu
carol anònim, 07/12/2014 a les 19:38
+1
-0
He seguit pensant (com és de gratis!) quines músiques em poden haver provocat una sensació de 'polvo de passadís sense llum' del que parla l'escrit. Una de les primeres que recordo és 'Dieciséis toneladas' del Jose Guardiola (encara em passa); més cap aquí, 'The yellow dog' del Paolo Conte -je m'appelle doctor jazz, je fait de la boxe, bup, bup (aprox.) (encara em passa). N'hi ha moltes ì més que un bolso em caldria una maleta però l'última és 'Dust in the wind' de Kansas. Naturalment, tot això és molt de cadascú. Bé, fins aquí, que a gustet que em quedo. Molt agraïda.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un vídeo sobre una història d'amor viscuda entre pensaments