L'entrevista ha mort. Visca l'entrevista!

Com traiem a l’altre la màscara que tots portem posada? Com fem visible allò que només s’entreveu?

| 12/12/2014 a les 20:11h
Especial: Catorze pensaments
Arxivat a: Cambres pròpies, periodisme
Resum en 14 punts de la conferència sobre l'entrevista televisiva pronunciada el 12 de desembre del 2014 en el marc de la catorzena jornada del Fòrum de la Comunicació, organitzat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Ada Colau, entrevistada per Albert Om a «El convidat». Foto: TV3


1. La curiositat és el motor del periodisme i de la vida. El dia que ja no volem saber més, el dia que ens pensem que ja ho sabem tot... aquell dia, tot això que ens manté vius s’ha acabat.
 
2. L'eina que tenim per satisfer aquesta curiositat i aquest desig de saber és la pregunta.
 
3. Ens fa vergonya preguntar. Faríem una pregunta però no la fem perquè no sembli que no sabem allò que preguntem. Però si no ho preguntem, no ho sabrem mai.
 
4. Com vencem la resistència de la gent a explicar les seves coses? Com traiem a l’altre la màscara que porta posada, la màscara que tots portem posada? Com fem visible allò que només s’entreveu? Amb l’entrevista.
 
5. L'entrevista és el gran gènere periodístic. Alguns diran que és el reportatge. Però el reportatge no es fa sense entrevistes.
 
6. L’entrevista periodística sempre és un acte comunicatiu interessat. El que no vol dir que sempre sigui interessant.
 
7. Com més interès demostris en l'entrevistat, més fàcil és que t'expliqui el que vols. Juguem amb un avantatge: a tots ens agrada que ens escoltin, que ens mirin, que ens deixin parlar, que ens facin pensar. I una bona entrevista té una mica de tot això.
 
8. Fa cinc anys, es deia que l'entrevista a la tele havia mort. Veníem d'una societat més individualista, on importava més fer que no pas parlar o pensar. Que passessin coses: aquesta era l’obsessió. La paraula a la tele feia por. Eren els temps que venia un convidat a plató i li feies fer qualsevol cosa menys parlar. L’entrevista espectacle ho va envair gairebé tot. En les entrevistes polítiques, van ser uns anys de conxorxa excessiva entre el poder polític i el periodístic. El periodista es va arribar a sentir més a prop del polític que no pas de l’espectador.
 
9. Avui hem passat de la por que la tele tenia a la paraula, a la paraula com a espectacle. La crisi també ha fet que ens preocupéssim més de què passa al nostre entorn. Hem recuperat les ganes d’escoltar. Ha sorgit una nova generació de periodistes que ha marcat més distància amb el poder i que ha decidit fer als polítics, cara a cara, les preguntes que els voldria fer qualsevol ciutadà.
 
10. Una entrevista és un moment comunicatiu únic. És una trobada entre dos egos: el de l’entrevistat i el de l’entrevistador. Plantejada a vegades com un combat de boxa entre aquests dos egos i, altres, més aviat com una dansa d’egos, de dues persones que intenten trobar la millor manera d’acoplar-se.
 
11. No hi ha una única manera bona d’entrevistar. N’hi ha tantes com personalitats diferents tenen els entrevistadors. N'hi ha que, com l'Ana Pastor, salten al coll dels seus entrevistats i n'hi ha que, com l'Àngel Casas, pensen que si tu li dónes corda, l'entrevistat ja es penjarà tot sol.
 
12. Quina seria una de les amenaces que hi ha ara mateix en el món de l’entrevista televisiva? Un excés de sobreactuació en alguns periodistes. Convé no ser mitòman per fer bones entrevistes. Però també convé no ser més egòlatra que l’entrevistat.
 
13. Diu la periodista anglesa Lynn Barber que fer l’entrevista a casa és l’ideal. I és cert. És l’ideal, però costa molt. S’han de vèncer moltes reticències. Perquè els entrevistats saben que fer l'entrevista en el seu entorn físic i familiar és una manera que els comenci a saltar la màscara que tots portem posada. Hi ha moltes preguntes que es contesten soles, quan veus la casa, quan parles amb la parella, amb els pares o amb els fills de l'entrevistat.
 
14. Vam començar El convidat quan es deia que l’entrevista a la tele havia mort. Hem fet un acostament humà a 65 homes i dones d’aquest país. Retrats íntims de catalans. A casa seva. Ens fa il·lusió pensar que hem posat el nostre granet de sorra en el ressorgiment de l’entrevista, en la seva renovació, en la lluita per no acceptar que a la tele tot està inventat i tot és una merda. I a nivell humà, ens hem intentat acostar als nostres amfitrions amb respecte, però no amb devoció. Sense ganes de mitificar-los ni d’ensorrar-los. Amb el desig, això sí, d’entreveure més coses de la seva vida. Perquè els espectadors, gràcies a l’efecte mirall de la tele, veiessin altres vides i se n'anessin a dormir reflexionant sobre la seva.
 

A Palmarin, rodant «El convidat» amb Lluís Llach. Foto: TV3

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís