El periodista Juan Soto Viñolo, l’únic guionista del consultori d’Elena Francis durant catorze anys, va néixer a Barcelona el 1933 i va morir al Vendrell el 12 de febrer del 2017.


Estimada senyora,
estic desesperat.
Visc en un purgatori.
Sóc una ànima en pena
d’ençà que heu clausurat
el consultori.

El cor us ha fet figa
o senzillament
heu decidit que és l’hora
de fer callar la ràdio
i que ens espavilem
sense instructora.

Estimada senyora Francis,
com ho farem perquè no s’agafin els canelons?
Com sabrem si aquell xicot du bones intencions?
Qui ens farà companyia als cors solitaris?
Qui ens aclarirà amb què se’n van les taques de cafè?
De qui rebrem instruccions per defensar-nos de l’acne?

Amb el temps i una canya
de segur ens refarem
i ens ho arribarem a creure.
Però avui, qui ens clarifica
quins són els nostres drets
i els nostres deures?

Aniran sobrats de feina
els metges i els capellans
i vindran a suplantar-te
els oracles de vidre,
els llegidors de mans,
els tiradors de cartes.

Estimada senyora Francis,
estic desfet.
No entenc com sou capaç de fer-nos això.
Ha estat tota una vida la nostra relació
i no ens podem dir adéu, així, a la francesa.

Tingueu l’atenció d’aclarir
a aquesta bona gent
com s’han de vestir
per anar al vostre enterrament.

Foto: www.jmserrat.com

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Teresa Costa-Gramunt a febrer 13, 2017 | 09:39
    Teresa Costa-Gramunt febrer 13, 2017 | 09:39
    Tot un fenomen radiofònic de l'època franquista, l'Elena Francis. Quan vaig estudiar grafologia em vaig fer molt amiga d'una dona encantadora i ben formada -sovint estudiàvem juntes-, la Carmen Aparicio. Una temporada llarga va 'ajudar' a contestar les cartes que es rebien, consells senzills, de sentit comú, però que sembla que feien un gran bé quan s'està desorientat. La Carmen se la prenia molt seriosament, aquesta feina com de psicòloga familiar...
  2. Icona del comentari de: Concep a febrer 17, 2017 | 10:16
    Concep febrer 17, 2017 | 10:16
    Recordo la meva mare i la tieta tot fent jersei a màquina escoltant la sra. FRANCIS els hi feia passar l'estona. Eren temps difícil amb poc diners i treballaven perquè nosaltres poguepoguéssim estudiar. Molt "Grans". Sempre amb mi!!!!
  3. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a març 15, 2017 | 20:38
    Mónica Pin Álvarez març 15, 2017 | 20:38
    Quina il·lusió m'ha fet aquesta part humorística de Joan Manuel Serrat. La cançó és molt bonica. Gràcies Catorze14, per oferir temes tan culturals. El so, és molt valuós.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa