La feina o la vida

La sopa d'all de la maternitat

Ja som grandets i cadascú s'ho munta com pot per intentar treure partit de la vida

| 18/02/2017 a les 10:58h
Especial: La feina o la vida
Arxivat a: Cambres pròpies, la feina o la vida, La feina o la vida

Foto: Sean McGrath

 
Cada cert temps una nova generació en edat de procrear redescobreix la sopa d'all de la maternitat. Que ser mare et complica la vida, quan no te l'arruïna. O que ser mare és el millor del món i del sistema solar. Els dos discursos semblen antagònics, però totes les mares de la galàxia saben que pots passar de l'un a l'altre en mig segon. Només cal que la criatura de torn agafi el son (que macos que són, quan dormen) o et faci una abraçada de les que esvaeixen pensaments impublicables.
 
L'autora nord-americana Isabel Fonseca explica que, per a una dona novel·lista, cada fill representa dues novel·les menys. El seu marit, el novel·lista britànic Martin Amis, dona fe del càlcul i admet que, a ell, cada fill només li ha impedit escriure un conte.
 
En efecte, els fills alenteixen la carrera professional de la immensa majoria de dones. En alguns casos se la carreguen per sempre, i en d'altres la hipotètica carrera hauria estat igualment inexistent sense la variable filial. A canvi, i això sí que és una certesa universal, els fills et regalen nits en blanc, esgotament crònic, sacrificis que ningú agraeix i més preocupacions (també econòmiques: un fill surt car) de les que et puguis imaginar.
 
Tenir fills no és recomanable, o almenys jo no ho recomanaria a ningú. Com tampoc us recomanaria que prenguéssiu el cafè sense sucre. A mi m'agrada (molt) així, em prenc uns quants cafès sense sucre al dia, però no voldria pas amargar-vos els esmorzars ni les sobretaules. Ja som grandets i cadascú s'ho munta com pot per intentar treure partit dels quatre o cinc dies que hem de viure.
 
Tenir fills tampoc hauria de ser jutjable. És la cosa més vella de la història de la humanitat. Que en vols tenir? Endavant. Que no? Mira que bé. Ni mala mare ni no-mare ni apiretal amb vinagre. Quines ganes d'alimentar polèmiques, de ficar-nos en les vides dels altres com si no tinguéssim prou feina amb la nostra i d'enfrontar-nos perquè sí.

Aquí totes fem el que bonament podem. I ells, els homes amb fills, sovint fan una mica menys del que tocaria, però avui no em ve de gust discutir ni això.
 

COMENTARIS

Maternitat edad avençada
Santimr, 19/02/2017 a les 22:12
+1
-0
Soperada la maternitat si maternitat no
L'altra seria maternitat a quina edat
la torna del kilo
glòria olivella, 20/02/2017 a les 09:29
+12
-2
Potser perquè a mi el cafè no m'agrada (gens), jo sí que crec que això de tenir fills s'ho val i ho dic.
Potser perquè sóc egoista (molt), penso que va ser una bona inversió, ja que - com quan de petita anava al forn a comprar una barra de kilo - m'ha tocat torna. Una torna que no devoro; me l'estic menjant poquet a poquet. Ai, els néts.
Sense sucre
LLF, 20/02/2017 a les 13:25
+14
-2
No podria estar més d'acord.
Fa poc he descobert el cafè sense sucre, no està malament.
fills
Marta 11, 21/02/2017 a les 12:28
+7
-2
No estic d´acord amb sacrificis que ningú agraeix, a mi els meus fills si que m´ho agraeixen.
Clar que prenc cafè sense sucre (es lo millor de lo millor), però si, que cadascú faci el que mes li convingui
Res de nou
Anònim, 22/02/2017 a les 01:27
+10
-7
Per no dir res no sé si cal fer un post.
Et lleva més q et dóna
Anònim, 24/02/2017 a les 17:29
+1
-3
Aquesta és la meva crua realitat.
Per contra, el cafè et dóna molt més q et lleva.
Patir o gaudir
Fonaments profunds, els fills
Carme Català, 01/03/2017 a les 12:05
+7
-1
La relació amb els fills és una de les experiències de la vida que ens pot fer més feliç. Ho diuen fins i tot les enquestes.
Res de nou?
Anònim, 08/08/2019 a les 11:10
+1
-0
Per fi algú que escriu sobre aquest tema sense melodrames i sense militàncies. Jo diria que sí que hi ha de nou.
Doncs jo tres!!
Anònim, 08/08/2019 a les 14:47
+3
-0
Doncs jo n'he fet 3!! No de cafes sense sucre sino 3 fills ensucrats fins al cap d'amunt...!!! per mi es el millor que he fet pero tambe he d'admetre que treballant i amb els 3 nens no se com m'ho faré. Cansament i ulleres croniques... pero somriues (i plors) cada dia tambe. La vida passa depressa quan cada dia es diferent.
També necessito ser persona, no només mare
Anònim, 08/08/2019 a les 18:28
+12
-2
Tenir fills està sobrevalorat. A estones els disfrutes, a estones els pateixes, depén dels fills i depén dels pares.
Jo crec que sería més feliç sense fills, i en tinc 2.
Donem la cara!!!
Marta Lleida, 09/08/2019 a les 14:13
+1
-1
Doncs si cadascú ha de fer el que vol per què dius que no recomanaries tenir fills? Si es tracta de poder decidir lliurement, amb aquesta "no recomanacio" ja estàs influenciant la presa de decisions de les mares i pares. Crec jo que no cal fer un article per dir vaguetats. M'ha semblat un article amb un to de menyspreu i arrogant. Els que us ompliu la boca dient que tothom és lliure, deixeu doncs que tothom ho sigui realment. Si voleu fer articles d'opinió no intenteu emmascarar-los amb bonhomia i neutralitat, digueu obertament que esteu en contra de tenir fills i ja està. Sóc una mare orgullosa d'haver parit i jo sí que obertament dic que la maternitat és el millor que m'ha passat mai.
Felicitat
Jordidb, 09/08/2019 a les 17:56
+1
-0
Totalment d'acord amb l'Eva. Crec que si no hagués tingut fills hauria sigut molt feliç. Però tinc fills i crec que res a la vida em donarà més felicitat que ells (i vida, i sentiments de tot tipus i barrejats, i reviure des d'un altre punt de vista la pròpia vida... i tantes i tantes coses boniques).
Però no, no es pot recomanar.
HO COMPRO : NO JUTGEM !!!
Anònim, 09/08/2019 a les 19:27
+0
-0
"Ni mala mare ni no-mare ni apiretal amb vinagre". Sí senyora!!! M'ha encantat! Ho faré servir. Gràcies
Fills
Anònim. , 10/08/2019 a les 10:11
+0
-0
Soc mare i crec que seria més feliç no sent-ho, seria jo mateixa i amb les dosis de paciència intactes. Me l'estimo amb bogeria, però ni repetiria ni li aconsellaria a ningú que en tingués. Per sort, no tothom pensa com jo.
Quan n'hi ha un que no t'estima
Anònim, 15/08/2019 a les 12:12
+0
-0
El meu gran no m'ha estimat mai, ni quan era un bebé. Ara té 40 anys i treu tot allò que pot de nosaltres, son pare i jo, però no torna res ni tan sols una mica d'amor. Viu molt a prop de casa nostra i pot passar setmanes en les quals només el veig per la finestra. Un cafè sense sucre i l'altre ensucrat. Un de cada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions