Vilatge People 1. Newman, Austràlia

Aquestes botigues, aquests carros i aquests aparcaments que, a Europa, serien a la perifèria d’una aglomeració, aquí són al centre

| 21/12/2014 a les 08:36h
Especial: Viatges rurals amb Street View i Viquipèdia
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Street View


Newman, Austràlia
(23˚ 21’ 23’’S / 119˚ 43’ 54’’ E)


Welcome to Newman. És clar, què més podrien dir, si el nucli de població més proper és a dos-cents setanta-set quilòmetres? El rètol ens dóna la benvinguda però Newman encara gairebé no es veu. Els arbres baixos són prou alts per amagar un poble sencer, i durant una estona només es distingeixen les taques blanques i lluents dels teulats. Al voltant, terra vermellosa, arbustos, matolls, pals de telèfon i aquesta sensació que tot podria ser, sempre, igual. Newman i els seus cinc mil habitants són a l’oest de la carretera 95, la Great Northern Highway que travessa l’Austràlia Occidental però, abans d’arribar-hi, un rètol indica que una mica més lluny entraríem al territori de la Parnpajinya Community. Quaranta habitants. No resisteixo i abans de penetrar a la ciutat dels descendents d’europeus intento fer un tomb pel territori aborigen. Les càmeres no han passat de llarg i m’endinso, doncs, al poblat. Un rètol gairebé tombat ensenya el mapa de la comunitat, amb la menció “Redevelopment” ben visible. Poques cases, totes baixes, prou noves tot i que s’endevinen més aviat pobres, eucaliptus plantats de poc, rodes de cotxes abandonades i, al mig del carrer principal, escrit amb gruixut guix blanc damunt l’asfalt gairebé tan vermellós com la terra, aquesta inicials: BCC ODJ OTL. Un joc d’infants? No es veu ningú.

Mijta volta, cap a Newman i el seu Welcome. Poble miner eixit del no-res als passats anys seixanta, quan es va descobrir ferro al proper mont Whaleback, és notablement més ric que el veí aborigen, però tan baix, tan envoltat d’eucaliptus, a més de pins i palmeres. Kalgan Drive, Nimingara Drive, Callawa Way... A prop de l’Ilditch Avenue, la plaça del mercat. Molts cotxes ben desats en aparcaments amples, gairebé opulents, veïnegen amb carros de supermercats arrenglerats a davant d’unes quantes botigues acolorides, totes de planta baixa: Subway, Eagle Rock Deli & Cafe, Woolworths, Newman Hardware... Dos aborígens estan a punt de travessar el carrer. Són els únics humans que veuré per aquesta zona. I per les altres? No sé on són, les altres zones, totes semblen igual. Aquestes botigues, aquests carros i aquests aparcaments que, a Europa, serien a la perifèria d’una aglomeració, aquí són al centre. Però és un centre que no diu res del poble, tan sols que aquí semblen confluir els altres carrers, tots gairebé idèntics. I a tot arreu, terra vermellosa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'alarmant situació que viuen els petits comerços