Hem de trobar temps per estar
molt més temps junts.
Temps o rellotge, Sanjosex
Foto: gfpeck
Truquem al restaurant de sempre. No hi ha taula. Va, anem al súper. Amanida. Pizzes. Quin vi agafem? Mira, aquell blanc sembla bo. I xocolata. Aquesta l’has provada mai? No, no. Però agafa-la, que sí, segur que és bona. Feia sis mesos que no ens vèiem. Sis mesos són molts, quan la persona que enyores és bona, t’hi entens i l’estimes.
La Sandra va anar a l’Índia amb la seva parella, l’Enric. Van recórrer orfenats on feien espectacles d’humor per a nens. Què n’has après? Que aquí correm massa. Estem bojos. Fer, fer i fer. I el que fem no ho fem prou bé. Perquè encara podria estar millor. I corre perquè si no vas al ritme que toca, el quedes enrere i ja diràs després com atrapes el temps i el món. Mira, allà hi havia gent amb botigues que si un dia venien dos en comptes de quatre, els veies igual de contents. De veritat, eh?
Anem a casa seva. Parlem i per dins demano a aquella veueta del cervell, la que de tant en tant apareix, que deixi de pensar en el que va passar ahir o en el que cal fer demà. Perquè potser sí que va bé aturar-nos. Poder dir ara estic aquí. Amb tu. I et miro i em mires i t’escolto i m’escoltes. I conjuguem el present amb verbs ben senzills, aquells que ens acosten i ens fan còmplices. Abans de les postres, brindarem i direm que només es tracta de viure sense que se’ns escapi la vida.
