Segons Cesk Freixas, la cançó Aquí, la bellesa i la dignitat, del disc Proposta, “vol ser un homenatge a les persones humils, sinceres i senzilles que malden per deixar de sobreviure i busquen passar els seus dies lliures de la càrrega de tota opressió i precarietat”. El tema neix d’un text que va escriure Julio Cortázar el gener de 1983 després de la seva visita a Managua, i que va incloure en el seu llibre Nicaragua tan violentamente dulce. Els dibuixos que acompanyen la cançó els fa la il·lustradora Marta Bellvehí.
Ens queixem perquè no plou
i quan cauen gotes del cel
ens amaguem a sota els portals.
Tu vas trencar el paraigua,
jo no em canso d’esperar
que plogui a bots i barrals.
No sé si són noranta dies,
o sis mesos o tres anys,
el cas és que ens veig massa tranquils,
jo vull ser Violeta Parra,
educar-nos en remolins
abans d’aprendre a sumar.
Ja fa temps que estem tocant el fons.
Ens volen com a complements
per lubricar bé el seu motor,
ens necessiten per funcionar,
però ens tindran en excepció:
caminem poc en línia recta
i alcem els gots per brindar.
I per deixar de sobreviure
hem inventat un mecanisme
que no és pur, però és tan real,
d’abraçades necessàries,
crits al cel, a la terra actes,
de bellesa i de dignitat.
Ja fa temps que estem tocant el fons.
En un clot profund com la por i més fosc que l’enveja:
ja fa temps que estem tocant el fons.
Sobre un mar de mort destruïm ponts i fem la guerra:
ja fa temps que estem tocant el fons.
