L'exèrcit de l'amor

Una gran rotllana de cadires i al centre una moqueta de color beix que fa pinta de ser molt còmoda i confortable. Sóc al workshop-performance Army of Love: presentació de reclutament. És una de les activitats del cicle Polítiques del desig, que organitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona al voltant de l’exposició 1.000 m2 de desig.

Avui Dora García, Ingo Niermann, Michelangelo Miccolis i Krõõt Juurak presenten el seu projecte a Barcelona. Tot i que tot just el comencen a embastar, ja n’han clavat les primeres puntades a Frankfurt i Wiesbaden durant el 2016 i al llarg d’aquest 2017 pretenen seguir teixint-lo.

La sala és plena de curiosos que volen conèixer què és això de l’Exèrcit de l’amor, però de moment són pocs els que s’atreveixen a treure’s les sabates i a unir-se als amfitrions. Els més reservats ens asseiem a les últimes files. «No tenim un objectiu finalitzat, complet, l’exèrcit de l’amor respira a base de preguntes i de respostes.» Ens diuen que no tinguem vergonya, que tot i que són molt prudents i no volen forçar ningú, som aquí per comunicar-nos, per debatre, per seguir construint entre tots això que tot just comença a gestar-se. Tot és molt amable, càlid. Veig que la noia del jersei vermell es descorda la sabata dreta.

«La nostra idea fonamental és aconseguir una justícia completa, una societat justa. Aquesta societat justa no pot existir si no hi ha justícia en el terreny de l’amor. Perquè existeixi, tots els cossos han de ser desitjables i desitjants i tothom ha de poder tenir accés a l’amor. L’amor des de la manera més àmplia del seu sentit. Des de l’amor fraternal, l’amor comunal, l’amor de pertinença a un grup, sentir-se acompanyat, l’amor de contacte, l’amor familiar, també l’amor sexual.»

Army of Love, l’Exèrcit de l’Amor, és un col·lectiu d’activistes inspirat en la novel·la Complete Love, d’Ingo Niermann. Creat precisament «per oferir amor sensual en tota la seva extensió (cura, desig, sexe, respecte) a tots aquells que en necessiten», independentment de si són més guapos o més lletjos, si responen als cànons que estableix la societat o de la seva funcionalitat física o mental.

Algú expressa indignat que les paraules exèrcit i amor són contradictòries. Que el concepte es fa estrany. Però la guerrilla hi aposta perquè creu en el respecte a les relacions, en l’absència d’egoisme. Creuen en un format d’equip, un equip que vol créixer per compartir amb els «nous fidels» un amor global i per a tothom sense excepció. «L’amor s’ha de poder utilitzar com un element de comerç intern a les societats. Ha de poder ser lliurement rebut i donat. El debat és si l’estat ha de proveir sexualitat als que no hi tenen accés per limitacions físiques. Aquesta és una de les esferes que toquem. També la qüestió de deixar de ser un cos desitjable per raons d’edat, de malaltia, d’exclusió social. Com aquesta gent té dret a reclamar l’afecte.»

I a partir d’aquí jo avanço dues cadires endavant, perquè els que les ocupaven ja són a la moqueta, aixecant la mà per intervenir. «I les persones amb discapacitat quin rol adquireixen en aquesta ideologia? Què en penseu de la sexualitat prohibida? I de l’amor romàntic? Com hi encaixa aquí un cor trencat?» La llavor tot just germina, els rols encara no estan del tot clars. Qui no sap una cosa en sap una altra. Ningú té la veritat absoluta i això és molt d’agrair.

Encara tenim una estona, volen ensenyar-nos com podem intentar traslladar aquest amor total a una sensació real, a un entrenament físic. La Krõõt ens guia pel seu univers. Ja gairebé ningú té les sabates posades. Tanquem els ulls. Ens desprenem del cap i del cor. Ja ni pensem ni sentim. No tenim pulmons, ni fetge, ni intestins. Ens desfem. No ens sostenen els ossos. Els músculs es tornen flàccids. Entreveig una gran onada que ve de lluny, molt lluny. I llavors diu: «i ens omplim d’amor.» I, ostres, el motlle es torna a omplir, tots obrim els ulls i bé, somriem.

Ara ve el més complicat. Relacionar-se. Ho podem fer sense necessitat de tocar-nos, però sentint-nos, notant-nos. Som presència, som respecte. Resseguim els cossos dels nostres companys des de la llunyania. Se’m posa la pell de gallina. Teixim alguna cosa sense adonar-nos-en. Acabem detectant els nusos que ens separen i els desfem. Uns a la cama, els altres a l’esquena.

El cap també el tenim emboirat. Ara sí que ens toquem. Per acabar, ens proposen un exercici íntim i sensual. De confiança i alliberament. Un s’asseu sobre l’altre i s’abracen. S’abracen molt. Em fa la sensació que no es podran desenganxar mai. Però llavors un joc de titelles els posseeix. El que és a sota fa anar al company cap on vol. Sempre amb moviments elegants, relaxats, amorosits. Es crea un vincle que no podríem definir d’altra manera com un amor inclassificable, experimental, bullent en tots els sentits.

Ara només resta que l’Exèrcit de l’amor esculli els seus nous adeptes: participaran amb ells a la performance que tindrà lloc al PEI de Barcelona el 31 de març. La següent parada de reclutament.