Olla de pressió que fuig d'artificis

Eduard Márquez ens endinsa en un univers colpidor a través de la simplicitat i l’essencialitat

| 31/03/2014 a les 00:00h
Especial: Lectures
Arxivat a: Biblioteca, Empúries, Eduard Márquez, L'últim dia abans de demà, Marta Orriols, literatura, Lectures, ressenya
Acabar un llibre i fer veure que no et passa res; sortir de l’habitació i respondre als teus amb un somriure: dissimular al cap i a la fi, dissimular i reconèixer que sí, que llegir té alguna cosa de masoquisme, si no, com s’explica el fet d’arribar a la darrera pàgina de L’últim dia abans de demà d’Eduard Márquez amb el cor encongit i xop amb el dolor d’un altre i tot i així voler-ne encara més?

Després d’una cosa tan terrible com la mort de la seva filla, el protagonista d’aquesta història va reconstruint el camí que l'ha portat fins a un punt de no retorn a través de la seva infància, del seu matrimoni, de la relació amb els seus pares, de les amistats i amors de joventut i de la repressió de l’educació religiosa tardofranquista, i ho fa amb l’energia agra d’algú que ho ha perdut tot tret dels records que es resisteixen a dissoldre's i que l’aferren a una existència que ja no té sentit. 

Eduard Márquez ens endinsa en un univers colpidor a través de dues premisses com la simplicitat i l’essencialitat que, agafades de la mà, aconsegueixen que la connexió amb el lector sigui del tot inapel·lable: els abusos dels hermanos repugnen amb una aversió carnal, la fragilitat del seu matrimoni o la de la mare dement se’ns esquerda amb la mínima pressió dels nostres dits, el respecte i la idealització de la seva amiga Francesca trasllueixen una sensibilitat capaç d’esborrar tanta amargor, i els somnis de joventut banyats de poesia, rock i drogues harmonitzen amb la necessitat d’alleugerir la tensió mentre llegim. 

És sorprenent com aquesta olla de pressió a vessar de càrrega emotiva continguda funciona gràcies a un estil depurat basat en l’economia de recursos que fuig dels artificis i dels efectismes, una veu que plana per sobre la història marcant una serenitat que xoca amb la virulència del que s’hi explica.

M’agrada com l’escriptura d’Eduard Márquez insinua i suggereix, i ens deixa a nosaltres, els lectors, la feina de restaurar els esvorancs marcats per silencis literaris en realitat ensordidors, ens convida a reconstruir i ens acaba obrint les portes a les nostres interpretacions més subjectives. Posats a jugar, doncs, a mi m’agradaria pensar que hi ha un bri d’esperança a les últimes línies, l’hi vull veure sí o sí, es converteix en una necessitat imperant, com ho és també la d’acostar-nos no sé si al protagonista o al mateix autor i abraçar-lo, fer-li saber que hi som i que, malgrat tot, les coses aniran bé.

Inspirar i aspirar són dos passos bàsics per respirar; si no heu llegit encara aquest llibre, faríeu bé d’anar practicant aquest mecanisme imprescindible per obtenir l’energia necessària per viure. La necessitareu.


*La cirereta: 
El cor se’m dispara. 
Damunt la taula, estranyament buida, només hi ha una nota escrita per la Francesca amb la barreja habitual de majúscules i minúscules.
El mar cura tots els mals dels homes.

Títol: L’últim dia abans de demà
Autor: Eduard Márquez
Editorial: Empúries

Pàgines: 150
ISBN: 978-84-9787-685-8
Preu: 16€

 
 
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un vídeo sobre una història d'amor viscuda entre pensaments