Catorze ha arribat al quinze

El millor del meu 2014 es diu Catorze. “I per què aquest nom?”. Doncs per la mateixa raó que Edicions 62 o Edicions de 1984 es diuen com es diuen. Pel mateix motiu que l’empresa de roba GAP té una col·lecció anomenada 1969 i jo no puc evitar comprar-me les samarretes que fabrica amb aquest número estampat (confiant que no les hagin fet nens explotats a l’Índia, una acusació recurrent que GAP ha intentat contrarestar desfent-se de proveïdors poc fiables i fent-se mereixedora de premis d’ètica i responsabilitat empresarial): néixer l’any que Neil Armstrong va trepitjar la lluna potser no és l’opció més fantàstica del món, però va ser la meva.

I el millor de Catorze és que hagi arribat en plena forma a l’any quinze. Els handicaps eren i són enormes. Un magazín digital, de cultura i en català: un triple salt mortal, t’ho miris com t’ho miris. Fet amb més il·lusió que visió de negoci. Des d’una modèstia obligada. Amb la incertesa a l’horitzó. En un moment que tant el sector periodístic com el cultural s’aguanten amb pinces d’estendre fetes malbé. Però resulta que encallar-se en el desànim era un pla apagat, depriment, gairebé fúnebre. Només tenim l’ara i aquí per intentar tirar endavant aquells projectes que ens engresquen, fins i tot quan l’ara i aquí sumen una crisi al quadrat més un 21% d’IVA.

La vida també és una cosa sensible, incerta per definició, amenaçada pels quatre cantons. El millor del nostre 2014, del teu i el meu, és que hàgim arribat al quinze. Són molts els que no: l’any que hem deixat enrere ha estat tristament generós en funerals. S’ha mort massa gent que no s’havia mort abans, com deia aquell, i uns quants més de propina, afegeixo jo. L’autèntic regal de les festes nadalenques és saber-nos vius, perquè res ni ningú ens garanteix que d’aquí a un any seguirem aquí, fent balanç del 2015 i desitjant un bon 2016 a tothom.

Il·lustració: Ignasi Blanch

Comentaris

Anònim desembre 30, 2014 | 07:20

llarga vida a catorze!

1

0

Respon
ignasi mora gener 12, 2015 | 15:42

Aplaudiment general pel Catorze, també des d'aquest sud tan sudenc, que tinc la sensació sovint que més que al País Valencià vivim en plena Àfrica central. Confiem que Catorze siga més benèvol amb nosaltres, els valencians, segons Fuster, perquè ara i aquí no és com abans i allí, sinó que comencem de nou... És bo que enceteu el camí de la publicació volent-vos cultura viva, ja que, a més de podrit, n'hi ha molt de congelat, de tal manera que molts llibres semblen aquelles barres de gel de la meua infància. Reble el clau, la literatura (o la cultura), una vegada rep l'aura de ser art, assumeix la funció de cantar flors i violes, alhora que s'allunya de la vida. Fins i tot, les bestieses polítiques del segle XX, ¿no brollaran tan ferotges i insensibles a causa d'aquella congelació de la cultura? Aquest és un gran tema, per a mi, és clar.

0

0

Respon