Basorèxia

Em passen coses que no existeixen

I quan algú em diu que el temps tot ho cura, també sé que s’equivoca

| 27/02/2017 a les 11:03h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Thomas Hawk

 
El temps ho cura tot, diuen els il·lusos que no saben que hi ha ferides que no guareixen fins que no les mires als ulls i aguantes la mirada com un tipo dur.
 
L’altre dia escrivia la meva amiga Pilar –només vam coincidir al taller d’escriptura i no vam parlar gaire però jo li dic amiga més per com hauríem sigut d'amigues si haguéssim sigut amigues que no pas per com som d'amigues, no sé si m’explico, això es nota– que ens passen coses que no existeixen. I vaig pensar que era ben cert i que jo no havia sabut explicar-ho mai, que a mi també em passen coses que no existeixen.
 
Era una de les manies que la psicoterapeuta em desaprovava enormement: on estàs, on vas, em deia. Que me n’anava al futur i llavors em feia tornar a un aquí i ara de tira-que-te-vas a còpia de repetir-me no et preparis per al pitjor, no et preparis per al pitjor.
 
I no et pensis, que abans d’anar-me’n a una mena de brutalitat també m’agradava passar a saludar per aquells mons on sempre quedes bé a les fotos i sempre trobes les paraules perfectes i no entropesses amb les voreres davant de tothom, que és una cosa que a mi a la vida real em passa bastant. Aquells mons on ja gaudeixes de tot allò que confies que et portarà el temps el dia que truqui a la porta. Hola, sóc el temps, vinc a dur-te la carrera acabada.
 
No sé si estaria contenta de saber que poc després de deixar de veure-la vaig també deixar d’anar-me’n al futur per anar-me’n a mons que directament no existeixen. I ella això no ho sap, però jo ara m’enamoro d’il·lusions, m’enramo a branques d’arbres que no han estat plantats i tinc converses amb tu que segurament no tindrem mai, tant de bo les tinguéssim però no ho crec. Que de vegades he fet petons a gent que no s’ho imagina i coses així.
 
També em maldava quan deia no ho sé; es veu que sí que sé, segons ella. Que tots sabem i ens diem que no sabem. I jo a voltes oblido que sí, que ho sabia, que ens passen coses que no existeixen però m’ho ha hagut de dir la Pilar. I que no ens hem de preparar per al pitjor ara també ho sé. I quan algú em diu que el temps tot ho cura, també sé que s’equivoca. Hi ha coses que el temps només empitjora, com l’arròs passat, com un silenci incòmode o com una ferida infectada.
 
Per això un dia li diré, a la psicoterapeuta que ja no és, que tinc una llibreta on anoto les coses que no existeixen i les que sí. I que ja fa temps que no veig el temps com aquell amic que vindrà un dia a curar-me ferides i a dur-me un cistell ple fins dalt de somnis fets veritat.

Que en aquella llibreta també hi escric les coses que encara no existeixen però sí que existiran.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
27/11/2017
Imatge il·lustrativa
06/11/2017

COMENTARIS

Em passen coses que no existeixen
Anònim, 28/02/2017 a les 20:33
+2
-0
Boníssim . Gràcies
el temps no ho cura tot
Anònim, 01/03/2017 a les 19:21
+1
-0
Si, molt bo.
Gràcies!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
El celler Jané Ventura oferirà un tast de vins en un àpat liderat per Fermí Fernàndez
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut
Imatge il·lustrativa
Un curt mostra la complexitat de l'amor i la força del destí
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra com sona en català rossellonès un poema d'Apel·les Mestres
Imatge il·lustrativa
Veiem el vídeo sobre una mare primerenca que va ser rebutjat en l'emissió dels premis