Coses així

Excepte la veritat

La felicitat s'esfuma de forma retrospectiva un cop sabem que vivíem un engany

| 05/03/2017 a les 17:52h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Toni Verdú Carbó

 
Seria fantàstic que em preguntessis com estic, que et respongués molt bé i que fos veritat. Però no passa sempre que la vida ens abraci. Ni que tu em preguntis com estic volent saber-ne la resposta. Ni que jo et respongui la veritat en lloc de remugar un anar fent que no menteix però tampoc vol dir res.
 
El protagonista d'un conte àrab, emprenyat com una mona, anuncia a la seva dona: "Et repudio si no em dius la veritat! M'has robat diners de la butxaca?". Ella el mira als ulls i respon: "He robat, no he robat". L'home entén que la dona li ha dit la veritat i, ves quina cosa, es tranquil·litza.
 
Lo niego todo, incluso la verdad, canta Joaquín Sabina en el seu nou disc. I jo me'l crec a mitges, perquè les tres cançons que n'ha avançat fins ara –i que em fan venir una salivera impressionant, perquè sí, de debò que en sóc molt fan– sonen ben autèntiques. O potser l'adjectiu és honestes. La veritat no la nega, me la regala en vers. Si me tocó bailar con la más fea, viví para cantarlo.
 
Els psicòlegs parlen de la veritat suportable, que no és la pura i dura sinó la dosi de veritat que el receptor està preparat per assumir. Els qui es regeixen per aquest criteri entenen que un malalt ha de rebre el màxim d'informació que pot tolerar sobre el seu pronòstic mèdic, que no sempre és la veritat sencera i que depèn de cada pacient i de cada moment. La veritat suportable arriba tenyida d'esperança. És un "et moriràs, però no ara" que té un efecte calmant similar a aquell "he robat, no he robat". Tots ens morirem, però no ara.

Dec ser rareta, ho sóc del cert, però a mi no em diguis que m'estimes encara que sigui mentida. A mi nega-m'ho tot excepte la veritat. La felicitat dels ignorants s'esfuma de forma retrospectiva un cop sabem que vivíem un engany. I la veritat –que sovint ens fa mal, però juraria que a la llarga ens consola– tendeix a surar, ja ho deia Gil de BiedmaPero ha pasado el tiempo/ y la verdad desagradable asoma:/ envejecer, morir/ es el único argumento de la obra.

Em sap greu si no volies saber com estic. T'asseguro que he intentat matar-ho amb un anar fent, però el malparit se m'ha encallat a la gola.
 

COMENTARIS

Gracies una vegada mes
Davidnezan, 05/03/2017 a les 22:18
+5
-0
Graciea una vegada mes Eva per la teva sinceritat! Mencanta la sinceritat i mes en aquests temps. Sempre prefereixo algu que em diu que esta malament que algu que em diu vaig fent...
Excepte la veritat
Maria Oliver, 06/03/2017 a les 11:48
+1
-0
El primer escrit teu que vaig llegir em va encantar...
Però ara ja em declar fan absoluta teva, per sempre
Olé tu
Anònim, 06/03/2017 a les 13:45
+0
-0
A mi també se'm encalla el malparit a la gola....m'ha anat com anell al dit aquest escrit.
desengany
Coriandre-66, 06/03/2017 a les 14:32
+0
-0
M.agrada tot el que escrius,demostres que tens una gran sensibilitat i per això mateix no entenc com pots ser fan d.algú que riu en una plaça on als seus peus s.esta torturant fins a la mort a un noble animal com el toro. Ho sento però jo no puc deslligar les paraules dels actes d.una persona.
Mal i bé és confonen
Anònim, 06/03/2017 a les 19:47
+0
-0
Jo de veritat , a mi mai m'han agradat les mentides tot i que hi dit de piadoses Estic molt bé
Una abraçada a totes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida