Quan potser no tocaria

Per no haver permès que m'empetitís massa quan el món em feia mal i por

| 05/03/2017 a les 00:49h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, Postals

Foto: haraldr 

 

 

Per estalviar-me els sermons. Per ensenyar-me amb els fets. Per deixar que m'equivoqui. Per trucar-me deu segons després que pengés perquè sabies que no t'ho havia explicat tot. Per acceptar que sigui el que sóc: la que camina amb el cap alt i la que tremola a peu coix. Per no haver permès que m'empetitís massa quan el món em feia mal i por.

Per no haver-me dit que aquella amiga no era amiga. O que aquella feina no feia per a mi. Per haver-m'ho insinuat. Per no haver-me donat més del que necessitava. Per l'abric llarg amb caputxa que ara és meu. Per explicar-me què has fet avui. Per aconseguir que rigui de les bestieses que em preocupen.  

Pel que has hagut de renunciar. Per no haver passat comptes. Per la teva mà, que ha fregat tants plats i ha curat tantes ferides, tocant-me la cara a poc a poc als sis i als vint-i-sis anys. Per dormir, aquell vespre, al meu costat. Per respirar amb mi. Per intuir-me d'una hora o dia o mes lluny. Per ser-hi fins i tot quan no hi ets. Per estimar-me sempre sense dir-m'ho gaire. 

Gràcies per no haver-me exigit que t'agraís mai res. Per seguir fent-me de mare quan potser ja no tocaria.

COMENTARIS

Senzillament preciós
chez-moi, 06/03/2017 a les 23:18
+7
-0
M'he emocionat amb aquest escrit i m'has fet venir unes ganes boges d'abraçar la meva mare. Ara la trobo a faltar per "culpa" teva. I mira que la veig sovint eh?
Gràcies per aquest text tan intens.
Un retrat magnífic
Anònim, 07/03/2017 a les 23:05
+1
-0
La meva em va acompanyar sempre i em deixava corda per anar fent al meu aire. Fins i tot ara que està desmemoriada em fa costat. Em sento reconfortada quan parlem i em mira.
La mare
Ció Arnau, 08/03/2017 a les 08:16
+1
-0
Jo sí que m'he emocionat. Fa 30 anys que no la tinc i encara la trobo a faltar.
QUAN POTSER NO TOCARÍA
Mónica Pin Álvarez , 10/03/2017 a les 00:00
+3
-0
Així es la vida. Molt encerta, el testimoni de Gemme Venture Farré.
Diu molt del que ens toca ser i tenir coratge, respecte i estimació dels que més ho necessiten el nostre costat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht