Basorèxia

Les dones que guareixen les ferides que no es curen

Parla, buida’t, treu la pena perquè no penso marxar fins que no estiguis millor

| 06/03/2017 a les 09:28h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Gisella Klein

 

 

Publicava a Twitter fa uns mesos l’estimat divulgador científic Pere Estupinyà que “per a les dones, la comunicació és un fi en si mateixa, i per als homes, és un mitjà per aconseguir un fi.” De sobte vaig entendre unes quantes coses. Això donava certa base a la meva hipòtesi que les dones curen.
 
Cada divendres –gairebé cada divendres– ma germana i jo anem a sopar a casa la mare, les tres soles. Ens contem les penes de la setmana, ens queixem, en fem broma, riem fort. És una dosi de medicina que no sabria d’on més treure-la, perquè a la farmàcia de la Vall d’Hebron, d’aquesta no en tenen.
 
Quan em fa mal pels voltants del pit, ho explico a l’Emma; quan fa massa dies que no ens veiem, truco a la Mireia; quan tinc problemes de debò, necessito la Míriam. Busco excuses per esclatar a riure amb la Marta i la Marina, com quan compartíem pis. I a la Marina a més –això no ho diguis perquè no ho sap ningú– m’escapo alguna nit per veure-la d’amagat.
 
Sé que m’entendràs, vull parlar amb tu. Quan ens veurem, dis-me com ha anat. Fes meus els teus problemes, que ens els repartirem entre les dues i sortirem a menys. Parla, buida’t, treu la pena perquè no penso marxar fins que no estiguis millor. Només elles saben dir-ho d’aquesta manera; de veritat.

No cal ser molt llest per adonar-se que les dones curen, ensenyen, consolen. Que no volen res a canvi. Conversar. Conversem, va, i després tot serà menys blau. Les dones cuiden les altres dones que han caigut en un abisme i guareixen ferides que no es tancaran, prou bé que ho saben. Però ho intenten. No serem nosaltres les que deixem morir somnis només perquè no siguin reals.

No cal que siguis valenta si no vols. No cal que siguis exemple. Ni guapa, ni jove, ni alegre. No siguis tampoc lluitadora. Sigues només per aquí, no gaire lluny d’on sóc jo, que per a mi ja ets perfecta.
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
27/11/2017
Imatge il·lustrativa
06/11/2017

COMENTARIS

Tresor
M.Assumpta, 07/03/2017 a les 12:26
+24
-1
Tinguem cura de la relació amb tothom, però molt especialment amb les nostres mares, filles, germanes, amigues. Tenir-ne és el major tresor. Compartir amb elles és un petit bàlsam en els moments difícils. Saber que hi pots comptar, com elles compten amb tu, et fa sentir acompanyada passi el que passi, perquè sempre hi seran, hi serem, incondicionalment.
Como el ave fénix
monica lopez, 08/03/2017 a les 18:10
+3
-2
Después de leer este texto creo que las mujeres somos como el ave fénix...Renacemos de nuestras cenizas y cuando estamos juntas nos entendemos y a través de la palabra podemos curar heridas y también cerrarlas.....Yo siempre he necesitado hablar y escribir,,,,creo que en este mundo hay muchos tipos de inteligencia y cada mujer que escucho tiene algo de lo que aprendo.....
No n'estic d'acord del tot però sí en un 80%!
Anònim, 08/03/2017 a les 18:59
+11
-3
Bé, sí que és ben cert que l'aptitud comprensiva, empàtica o expressiva forma més part, en percentatge, de les dones. Però, jo com a home, també haig de dir que abarco aquestes aptituds i penso que no és qüestió de ser home o dona, és una qüestió de caràcter i fonaments d'una persona.
Jo mateix era una persona molt tancada i vaig patir mot per ser-ho, ja que ni tan sols amb la meva família parlava dels meus problemes i molt menys amb amics i gent de fora. Però he après, jo mateix i amb ajuda externa, que el fet d'exposar els problemes que té un mateix a un altre és una tècnica que en l'àmbit de la psicologia és aconsellada fins i tot com a teràpia.
Per tant, amb tot això vull dir que iep! d' homes també n'hi ha (tampoc m'atreveixo ara a generalitzar per l'altra banda) d'intel·ligents emocionalment i capaços d'escoltar i entendre a l'altre.
També hauria de dir que tinc el caràcter molt més semblant a la meva mare, la qual, d'empatia en té massa i tot, així que pot ser això té alguna cosa a veure amb els gens del nostre DNA!
En fi, ho deixo a l'aire i salutacions!

cuidado con nuestras palabras
Anònim, 14/03/2017 a les 16:51
+2
-2
Lo peor que te puede pasar, es sentirte ignorado. Según el De Masaru Emito, experimento con arroz cocido sometido a estímulos externos, uno con palabras positivas, paz, amor, armonía.. el segundo con palabras negativas:insultos, guerra... al tercero, no le pusieron nada. El resultado: el primero duro mucho tiempo en buen estado, y el tercero se pudrió, rápidamente, ?por que?porque el agua contenida en el arroz, es estimulada por la vibración de las palabras, y el ultimo fue Ignorado...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
El celler Jané Ventura oferirà un tast de vins en un àpat liderat per Fermí Fernàndez
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut
Imatge il·lustrativa
Un curt mostra la complexitat de l'amor i la força del destí
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra com sona en català rossellonès un poema d'Apel·les Mestres
Imatge il·lustrativa
Veiem el vídeo sobre una mare primerenca que va ser rebutjat en l'emissió dels premis