Diu l’Spotify –l’ens que, segons sembla, m’ha acompanyat durant cinquanta-quatre mil minuts aquest any– que la cançó que més he escoltat el 2014 és State of Love and Trust, de Pearl Jam, inclosa a la banda sonora de Singles, de 1992, dirigida per Cameron Crowe.
Això confirma dues coses. La primera ja la sabíem: vaig quedar-me una mica ancorada als noranta i sempre torno a les cançons que em fan feliç i a les camises de quadres. La segona, que també sabíem, és que segueixo creient que l’amor i la fe ho són tot. “I Want to Believe”, que deia el pòster de l’agent Mulder, també als noranta.
Quan pensava en el nou 31 cançons que, per aquelles coses de la vida, és el catorzè que escric a Catorze i el darrer del dos mil catorze, pensava en tots els bons desitjos que us volia transmetre ara que s’acaba l’any i, per enèsima vegada, va començar a sonar la meva cançó preferida de Pearl Jam. Un bon amic me la va regalar pel meu aniversari i em va dir que no se li acudia res millor a oferir-me que amor i fe. I ho vaig tenir clar, faria vostre el regal que ell em va fer: el millor que us puc desitjar per al 2015 és, doncs, amor i fe. Estimeu i i creieu-hi, malgrat totes les vegades que els esdeveniments ens empenyen a tornar-nos una mica escèptics. Creieu-hi amb aquella il·lusió infantil, amb la sensació d’invencibilitat que l’experiència ens pren amb l’edat.
“Tot el que pot passar és que pot passar de tot”, va escriure la María Leach, poeta, periodista i amiga. Fa dies que el seu vers em ronda pel cap com a lema del nou any. El 2015 és un regal encara per obrir, que s’anirà desplegant com una nina russa durant els dotze mesos que ara encetem. Tres-cents seixanta-cinc dies i les seves nits i matinades perquè passin coses sense parar, per conèixer nova gent a qui estimar i seguir estimant els qui ja estimem.
No sé què ens depara aquest nou any. Tampoc sabia el trenta-u de desembre de 2013 què em passaria el 2014. Com sempre per aquestes dates, faig balanç i ric amb algunes de les coses, m’entristeixo amb algunes altres, reviso l’agenda vella abans de guardar-la i recordo el gener, el març, l’abril i sembla que quedin lluny, una mica a l’estil de l’acadèmia de Hollywood, que sempre nomina les pel·lícules estrenades a finals d’any perquè oblida la resta.
Ara encara està tot per escriure, com en una llibreta nova de trinca, impecable. El 2015 fa olor de paper en blanc i no té les cantonades rebregades de passejar-lo amunt i avall. Només ens queda veure com va la cosa. Espero que el 2015 us estigui amagant sorpreses a cada passa.
Benvinguts al nou any. Feu-li confiança i gaudiu del regal que és en ell mateix: un munt de dies més sobre la capa de la terra. Quina sort, tu. Quina refotuda sort.
Cançó: State of Love and Trust, Pearl Jam
Disc: OST Singles, 1992
@mrspremisse
